Enguany em va passar tot molt ràpid. La pluja ens va respectar quasi fins als final. La meua neboda no em va conèixer, em tenia por al principi i després de donar-li els regals la por es va tornar en indiferència. Després xiquets i més xiquets, alguns amb molta il·lusió, altres ja l’havien perduda, és un mal que cura l’edat. Uns amb massa regals, altres amb els justos per no fer excessivament llarga la visita del rei.  Alguns no gosaven mirar-me, altres no volien deixar-me anar i em donaven instruccions sobre on havia de deixar els regals a casa els avis o els oncles. Uns m’explicaven amb tot detall com s’havien portat durant l’any, amb detall però amb poca sinceritat, i altres per no mentir simplement callaven.

Per fi Paula. Dormia quan vaig arribar però es va despertar a l’agafar-la. No va plorar, no va tenir por. Gens. Ja arribarà el moment.

Ahir per tercer any consecutiu vaig eixir de rei. Trucava al timbre i contestava El Rei Melcior… Vaig acabar esgotat, la corona se’m clavava al cap i la perruca em martiritzava, però només al carrer, a les cases no. Uns xiquets tremolaven d’emoció, altres tenien por i no volien arrimar-se, però agafaven els regals. Els preguntava si s’havien portat bé, si feien cas als pares, si estudiaven molt, si es menjaven les verdures, i si no hi havia regals per als pares deia que segur que s’havien portat mal. Als joves els preguntava si arribaven tard a casa i als vells pel colesterol. Els advertia que no s’arrimaren al rei amb la cigarreta encesa i inclús em vaig fer una foto amb un il·lussionat i un poc begut jove, o no tant, d’uns cent-vint quilos, al braç… Els fills dels meus amics no em van conèixer i la més xarradora em deia que l’altre dia havia vist uns amics meus i a mi també i que teníem un paquet amb el seu nom, que recordara que era per ella. La neboda de la meua nòvia em fugia i s’arrapava a les cames de sa tia mentre feia que ella agafara els regal, al final em va donar els xupons, les mans li suaven…

Després va arribar el meu torn, jo també vaig cantar el tirorí i vaig fer que me’l cantaren, però ja només érem dos. Li va agradar el meu regal, fins que el compre estic patint perquè no sé que comprar i després estic patint per si no li agrada. A mi també m’ho han encertat, i pareix que un altre any jo he encertat el regal de tots, dels meus pares, del meu germà…

He arribat a casa, volia gitar-me al sofà i veure una pel·lícula. He triat No sos vos, soy yo. De passable ha passat a entretinguda, després a bona i finalment a notable. L’acabe de veure, m’he emocinat, m’han entrat ganes d’escriure i mentre escrivia m’he emocionat més.

Tot açò és important, i molt, moltes altres coses no ho són, gens.

Si tot el jardí está ple de fors, no ens fixem només en les marcides. O potser sí…, segur que no.