Feina, viatges, la boda del tatu… i els temes del blog esperant per ser escrits… He hagut de mirar el calendari per recordar quan va ser el concert :cuñao: , dissabte 8 d’abril a l’Auditori de Castelló.

La primera vegada que vaig veure Victor Manuel i Ana Belén en directe va ser ja fa uns anyets a la Plaça de bous de València (com sempre, sóc incapaç de recordar les dates). Era en aquella gira que van fer amb Serrat i Miguel Rios. Un gran espectacle encara que em va defraudar Miguel Ríos. D’aquell dia em queda una annecdota que no oblidaré. Vaig anar amb un amic i una amiga, al dia següent ens van anunciar que havien decidit eixir junts. Ara estan casats, han recorregut mig mon junts i tenen una xiqueta de quasi huit mesos.

Els vaig tornar a veure a Onda al multifuncional, això farà a l’octubre cinc anys, perquè poc després la que ara és la meua nòvia em va fer el primer regal per Nadal, un CD-DVD de Victor i Ana.

Esta vegada no puc dir que em van decebre però potser jo no tenia el millor dia i em trobava cansat. Van fer quatre blocs i en cada bloc les cançons s’anaven entrellaçant, i això no em va acabar d’agradar. Jo sóc una persona relaxada, que em costa un poc d’assimilar les coses, m’agraden les coses una i després l’altra, amb pausa. Un trocet d’una cançò enganxat a un trocet d’altra cançò i pel mig alguna de sencera em descol·loca un poc… Com sempre qui em va emocionar va ser Víctor i sobre tot aquella de sólo pienso en ti, és que se’m fa un nus a la gola i se’m fica la pell de gallina cada vegada que l’escolte (digueu-me cursi) uuuuuuuuu sólo pienso en ti, juntos de la mano se les ve por el jardín, no puede haber nadie en este mundo tan feliz, sólo pienso en ti…

La nota discordant, quan Ana va dir “queríamos cambiar el mundo y sólo hemos conseguido que el mundo no nos cambie a nosotros” :carcajada: , no em faces riure xica… això no t’ho creus ni tu.