O potser no... » Itàlia

Roma. Jornada 1. Arribem a Roma

Escèptic — Tue, 28 Apr 2009 22:23:40 +0000

L’avió eixia molt prompte, les set del matí, i això suposa que has d’estar per evitar problemes a les cinc a l’aeroport, que has d’eixir de Vila-real per evitar problemes a les quatre i que t’has d’alçar com molt tard per evitar problemes a les tres i mitja. Però si volíem estalviar-nos diners i no perdre tot el dia havia de ser eixa l’hora. El primer problema era com desplaçar-nos a l’aeroport. Per l’horari el transport públic estava descartat, vam barallar la possibilitat d’agafar un taxi, d’anar amb cotxe i deixar-lo a l’aparcament bé els cinc dies o bé que algú anara més tard a buscar-lo. Però… el meu germà va insistir en dur-nos, que entrava a treballar a les sis i li era igual alçar-se a les cinc que a les quatre. Igual, igual a nosaltres no ens ho pareixia i més tenint en compte que el Villarreal jugava el dia abans a les 10 de la nit. Total, que a les quatre teníem al meu germà i a la meua cunyada a la porta de casa.

Cap problema en València, ni en el vol a Madrid, ni a Barajas, ni en el vol cap a Itàlia. Així que poc abans de les dotze ja erem a Roma. Bé, ben bé a Roma no, estàvem a Fiumicino, a més de trenta quilòmetres de Roma. Però ja et fas una idea d’on estàs. Sabíem que hi havia un tren directe des de l’aeroport fins l’estació de Termini, així que vam seguir les indicacions que ens duien al tren. I… està prohibit pujar a les escales mecàniques amb maletes, els rètols repetien “no trolleys” i recordaven que les escales mecàniques eren per persones i no per equipatges. La nostra maleta pesava més de vint quilos i com estàvem a Itàlia vam fer el que fan tots allí, no fer cas de les prohibicions. No voldrieu que em carregara la maleta al coll i em dedicara a pujar i baixar escales…

A l’estació hi havia una taquilla on es podien comprar els bitllets per agafar el Leonardo Express on una empleada malcarada ens va vendre els bitllets quasi sense mirar-nos. Recordeu, estem a Itàlia. I, la veritat, ens podríem haver estalviat els onze euros que valia cada bitllet perquè ningú no va comprovar si en dúiem o no en dúiem. A l’andana hi ha una màquina per validar-los on pots fer-ho o no perquè no hi ha tanques que s’obrin quan el valides, al tren hi ha revisor i quan baixes tampoc l’has de ficar a cap lloc perquè s’obra cap porta. El tren d’express només té el nom, li costa trenta minuts fer poc més de trenta quilòmetres. I adaptat per a viatjants carregats de maletes tampoc ho està massa, per pujar hi ha tres esglaons altíssims i estretíssims que et duen a un passadís més estret encara. La meua maleta i el Leonardo no pareixien massa compatibles.

Quan arribes a Termini et deixen a l’andana que més lluny està de l’eixida, has de caminar més de cinc-cents metres per eixir de l’estació. Fins ara tot atencions per als turistes. Però l’arribada a l’hotel ja va ser la primera alegria, el Best Western Hotel Villafranca de tres estreles. El personal de recepció era molt agradable, ens van comentar que l’habitació que teníem reservada era de dos llits però que no hi havia cap problema per canviar-la per llit de matrimoni i fins i tot ens van donar un plànol sense haver-lo de demanar. L’habitació estava molt bé, no era enorme però et podies moure amb comoditat, estava molt neta i el bany es veia reformat de feia poc i amb dutxa amb mampara. Quina diferència amb els hotels del viatge de noces, i quin descans quan no ens vam encontrar amb una d’aquelles fastigoses cortinetes a la dutxa.

Dinar prop de l’hotel, per restaurants no ens podíem queixar. Jo uns tortellini amb bolets que em van parèixer exquisits. Tornada a l’hotel per preparar-nos un poc i primera eixida.

Pensàvem pegar una passejada però si teniu un mapa de Roma mireu l’itinerari i feu un càlcul de la distància. Tot a peu. L’hotel quasi al costat de la boca de metro de Castro Pretorio i d’allí vam anar fins els voltants de l’estació de Termini per voltar les Termes de Dioclecià, Santa Maria degli Angeli (moltes esglèsies a Roma per fora no anticipen la grandiositat que et vas a encontrar dins) i Piazza della Repubblica. D’alli vam anar a buscar Le Quattro Fontane, una cruilla amb una font a cada cantonada que ja havíem vist al viatge anterior. Vam entrar a San Carlo alle Quattro Fontane projectada per Borromini. Vam continuar voltant tot el Quirinale i vam entrar a Sant’Andrea al Quirinale disenyada per Bernini. Ens vam fer fotos per la plaça de l’immens Quirinale i ens vam dirigir a la Fontana di Trevi, que supose que tots coneixereu. D’allí fins Piazza di Spagna on vam pujar les escales on Audrey Hepburn es menjava el gelat. Dalt ens esperava la Trinità dei Monti.

I ja vam decidir que no teníem més forces, que calia tornar a l’hotel. Així que seguint la Via Sistina, passant per la Piazza Barberini amb la Fontana del Tritone i continuant pel Palazzo Barberini vam tornar a Le Quattro Fontane, vam sopar una pizza prop de la Piazza de la Repubblica i a dormir a l’hotel que ens ho havíem guanyat.

Tornem a Roma

Escèptic — Wed, 01 Apr 2009 21:34:36 +0000

Fa poc més de sis mesos estàvem de viatge per Itàlia. Viatge que en sis mesos no he estat capaç de contar-vos totes les etapes, encara em falta Siena, Roma, Pompeia i Capri. Però tot arribarà i més que siga penjaré les fotos. Doncs bé, fa sis mesos estàvem allí i ens vam prometre que tornaríem. Ha arribat el moment. Només falten dotze dies, el diumenge de pasqua eixim cap a Roma i aquesta vegada seran cinc dies exclusius per aquesta ciutat. Fa sis mesos només vam poder dedicar-li dia i mig, i això és molt poc, era molt poc, necessitàvem més. Aquell era un viatge especial i aquest també ho serà, també ho serà. Mai no podrà tornar a ser igual. S’accepten recomanacions però amb tranquilitat, aquesta vegada amb tranquilitat.

Milà

Escèptic — Wed, 19 Nov 2008 23:01:48 +0000

Ara que ja he pujat totes les fotos de Milà (http://www.opotserno.com/fotos/main.php?g2_itemId=3115) em pareix que ja va sent hora que vos conte un poc del viatge perquè si m’encante un poc més quasi que empalmaré amb les bodes de plata.

Algú em va dir que no tenia remei i això només havent llegit el primer comentari de fa ja… un mes? més d’un mes? Doncs comencem amb un poc més d’imprevisió. Volàvem des de València fins Milà amb Click Air, que supose que ja sabreu que és la companya de baix cost d’Iberia. Després de fer d’acompanyants accidentals de la neta italiana d’un guàrdia civil retirat que vam conèixer a la cua de facturació (vam conèixer la neta, l’avi i l’àvia que va resultar ser de Catí), cua a la taula de facturació equivocada perquè després de ser els primers van obrir abans la del costat i van passar al davant unes cinquanta persones, vam embarcar. Però això no té res d’interessant si no fora perquè era més o menys la una, no ens havia passat pel cap menjar res i a l’avió no es podia menjar res ni tan sols pagant. Així que el primer que vam sentir en arribar a Itàlia no va ser una gran emoció, va ser una gran fam. Clar, només agafar les maletes ens estaven esperant i directes a l’hotel (bé, no massa directes perquè abans havíem de deixar gent en altres hotels). Allí inspecció de l’habitació. Tres estreles? Que les regalen a Itàlia les estreles? Un bany que feia fàstic, l’hostal Sant Joan és un cinc estreles al seu costat. I la sorpresa que vaig avançar, per celebrar la primera nit de viatge de noces dos llitets totalment separats. Fantàstic. Total que eren més de les cinc i encara no havíem dinat, així que només vam poder vam menjar qualsevol cosa a qualsevol lloc, això sí ens va saber a glòria (i per cert el cambrer coneixia Vila-real, després del que li vam fer a l’Inter, per no conèixer-nos…).

Ens va costar ubicar-nos, perquè a l’hotel ens van donar una fotocòpia d’un plànol que la meitat de noms no es llegien. Però quan ens vam adonar ja estàvem a la Via Manzini directes a l’Scala, la galeria Vittorio Emanuale i tot seguit l’impressionant Duomo. La vesprada ens va donar per donar una volteta per tot això. El teatre de l’Scala no el vam veure per dins i per fora no pareix res de l’altre món (ens han assegurat que la percepció enganya). La galeria val la pena i les botigues, t’ho enduries tot (evidentment si els preus foren un altres)… no em vaig poder estar de fer una foto a unes sabates, mireu el preu, mireu… I el Duomo, el vam veure per fora i vam entrar. Estaven fent missa, no sé si serà habitual o era alguna festa, però no havia vist mai tants capellans junts fent missa. Al Duomo no estava permès fer fotos a l’interior però va ser el primer lloc on ens vam adonar que els italians no s’esforcen massa per fer complir les normes.

L’endemà vam tornar al Duomo i aquesta vegada vam pujar al sostre. No els dolia el marbre, no… i quina barbaritat d’agulles i d’escultures, qualsevol raconet té una escultura, i penses, però ací qui l’ha de veure? No sé si ens van dir que hi havia més de dues-centes agulles i més de dos mil escultures (si perdeu un poc de temps segur que encontreu la dada). I des d’allí Via Orefici, més botigues, i cap al castell dels Sforza. No teníem temps de visitar museus però sí de voltar pel jardins. I ja, després de comprar unes pastetes d’ametlla en una paradeta, cap a una altra sorpresa, el dinar “todo incluído” en un fastigós buffet.

Sempre ens deien que Milà tenia poca cosa per veure, que era moderna, industrial. Però i el nivell que es respira allí, només passejar i veure escaparates ja és un plaer, mirar com passa l’antic tramvia, el vesper de scooters i bicicletes amb conductors que pareix que vinguen de boda… i el Duomo. Només el Duomo ja dona per una visita i no només d’un dia.

Següent etapa: Verona i arribada a Venècia (bé, exactament Venècia no…)

Itàlia

Escèptic — Sun, 19 Oct 2008 21:41:12 +0000

Ara que ja podeu veure unes quantes fotos ací http://www.opotserno.com/wpg2-3?g2_itemId=3104 (encara molt poques) vos conte un poc del viatge.

No coneixíem res d’Itàlia i en compte de centrar-nos en una o dos ciutats ens vam decidir per un d’aquells circuits que recorren el país de dalt a baix en poc més d’una setmana. Érem conscients que anàvem a quedar-nos amb ganes, però no pensàvem que Itàlia ens sorprendria tant que les ganes de tornar serien tan grans. Érem conscients que podríem dedicar mol poc de temps a algunes ciutats. I així va ser, hora i mitja en Siena, Pàdua o Asís no dona per a massa. I, també, anàvem avisats de que els hotels italians eren dolents, per això, encara que no esperàvem que ho foren tant, tampoc ens vam sorprendre massa d’encontran el que ens vam encontrar.

El circuit visitava Milà, Verona, Venècia, Pàdua, Pisa, Florència, Siena, Asís, Roma, Pompeia, Nàpols i Capri en nou dies. Quasi res. Nosaltres, amés, amb agafar l’opció de tornar amb vaixell vam veure també la mar Mediterrànea i Barcelona.

No puc deixar d’escriure unes poques paraules sobre la majorista que organitza el circuit, “Cóndor”. De moment vos diré que ni un mínim detall per tractar-se d’un viatge de noces (apart del descompte). La primera nit a Milà dos llitets a l’habitació i amés era impossible ajuntar-los, gran detall. A Venècia romàntic passeig amb gòndola per a sis persones i un poc més ens toca seure u a cada punta de la gòndola. I tot això sense parlar de l’abusiu preu de les excursions opocionals. Per exemple per la gòndola cobraven 36 euros per persona (sis persones per gòndola). Nosaltres ens vam preocupar de preguntar un poc i haguérem pogut llogar-ne una per nosaltres dos sols per només 70. També és d’extranyar que per una visita guiada et cobren 41 euros quan l’entrada al museu només en valia 13. ¿28 euros multiplicats per tots els que van contractar l’excursió (més de vint persones) és el que cobrava el guia per hora i mitja de feina?. I del menjar… ja continuaré parlant.

Per hui ja està bé un altre dia més.

Retorn

Escèptic — Sun, 12 Oct 2008 21:25:31 +0000

El pitjor d’estar uns dies per la lluna, encara que siga de mel, és que quan tornes a la crua realitat (o baixes, millor caus) les coses continuen igual, o potser pitjor… Si alguna vegada Armstrong hi va estar supose que patiria el mateix síndrome. D’Itàlia ja parlarem, dels detalls de la majorista amb els novençans també, i les més de mil dues-centes fotos supose que algun dia les veureu (les que es puguen veure), al menys les carpetes ja han estat creades.

Quan vam arribar a Barna, encara empastifats de mel, la primera paraula que vam escoltar a televisió va estar ETA, supose que sabreu millor que jo el que va passar. I des que ens vam instal·lar a l’ermita, encara que no siga la de carrasqueta, només sent parlar de crisi. Ja he comentat alguna vegada que per alguns, el meu cas, la crisi suposa treballar més hores i cobrar el mateix (perquè com les empreses han de despatxar gent que és necessària…), altres ho tenen pitjor, potser…

Tot i la crisi, alguns, de moment, som uns privilegiats i ens podem permetre mantenir un domini (amb servei d’hostatge a Internet inclós) i inclús contractem serveis d’Internet a casa. Wi-fi evidentment. Pels llocs on es planten carpes quan es casen els rojos només tenim dues possibilitats, Telefónica i ONO, si no tens línia de telèfon ja instalada com era el nostre cas. Si compares preus doncs caus als braços dels cap-i-cua. Jo no necessite un servei de gran qualitat però hi ha certes coses que em trauen un poc de les casetes. Anem amb annecdotes?

Crec que tinc Internet des de dilluns, la meua memòria no ha millorat de casat. Dijous, que era festa, aquella que celebra canal 9 i alguna gent del cap i casal, vaig aprofitar per maneguejar un poc. Jo tenia instal·lat al nou ordinador un aquells serveis de protecció antivirus-i-no-sé-quantes-coses-més megafantàstic però que només te’l deixen trenta dies a ple rendiment, després si el vols paga. I com pagar per aquestes coses no és una de les meues aficions, doncs vaig fer un ERE i vaig despatxar empleats que volien cobrar molt. I com ONO t’ofereix una cosa que anomenen Centinela i que només és que un antivirus i un tallafocs, i damunt és debades doncs vaig dir, ho aprofitarem.

Vaig instal·lar el Centinela, em va fer una revisió dels arxius, es va actualitzar i després… Després em deia que com feia més de trenta dies que no l’havia utilitzat (jo? si l’acabava d’instal·lar…) havia de comprovar la suscripció (doncs que ho faça, que ho faça). I tots els serveis, antivirus i tallafocs que era el que jo volia, estaven desactivats. Clar, la immediata era activar-los, però resulta que el programeta quan ho intentava em contestava qeu tenia més Centineles que llicències… (?????) Això ja era de bojos… Però ONO té un servei d’atenció al client. Servei que has de pagar perquè has de cridar a un 902, encara que només et cobren els cinc primers minuts (inclosa la musiqueta, la publicitat, i el marque 1 marque 2 marque 3… (moltes gràcies).

Vaig cridar. ONO és una empresa integradora només contesten màquines i treballadors sudamericans. Em va atendre una xica que em va donar la impressió que no sabia molt bé de que anava la cosa. Em va fer desinstal·lar-ho tot amb la promesa que m’enviaria per correu (electrònic, és clar) la versió bona del programeta. El correu no em va arribar mai, potser algun dia ho farà. La idea de gastar-me més diners cridant a l’atenció al client no em feia massa gràcia i amb poques esperances vaig omplir un formulari que apareix a la pàgina web i vaig enviar un correu. I a la nit em van cridar, però no per contestar-me a les meues peticions sinó per fer-me una enquesta, però ja que tenia l’ocasió doncs la vaig aprofitar. El xic, Fabian, va tenir molta paciència, es va connectar per via remota fins i tot, va instal·lar el ditxós centinela amb mi. En total vam estar parlant per telèfon quasi una hora i al final vam arribar al mateix punt que habia arribat abans jo solet, el mateix problema però amb una altra promesa, al dia següent la llicència estaria funcionant.

Ho haureu endevinat. Al dia següent tot continuava igual però no vaig tenir temps de cridar. Dissabte vaig comprovar que havia rebut dos correus, contestant a les meues dues peticions. El primer em deia que atenent a la meua petició m’havien desactivat tots els serveis de Centinela. El segon que atenent a les meues peticions m’anaven a activar el programeta dels c…. (en què quedem????) i que m’enviaven un correu d’activació (correu que va patir la mateixa sort que el primer que em van prometre, no l’he vist mai). Tenia dos opcions passar d’ONO i buscar-me la vida, perquè a tot açò continuava sense funcionar, o tornava a cridar al 902 per a gastar-me cinquanta-quatre cèntims més. Vaig cridar. Aquesta volta, em va atendre un altre xic sudamericà (això no vol dir res, supose que cobraran poc) em va fer desinstal·lar el programeta d’una forma estranya (després vaig haver-lo d’eliminar des de l’opció normal de Windows) i em va preguntar quin Windows tenia, cosa que ja havia fet Fabian. I ahí és quan ja em van donar la sol·lució definitiva, o la no sol·lució, perquè el que em van dir era que el Centinela aquell no és compatible amb Windows Vista. Més ulls de sorpresa però ens ho creurem i ja està, i a utilitzar AVG que és el que sempre m’ha fet bon paper.

I això és tot, ja sé amb qui estic jugant i a què juguem (bé, ja ho sabia, però ho he tornat a comprovar), ONO no és una empresa massa seriosa, però bé, em fa el paper… I un altre dia més, o potser no…

Torna la normalitat

Escèptic — Thu, 02 Oct 2008 12:41:58 +0000

Demà tornaré definitivament a la vida real, després de festes, convits, viatges i permisos tot s’acaba i comence altra volta a treballar, cosa que vistos els temps que corren no és per a disgustar-se sinó per alegrar-se. Però, de moment no tinc Internet a la meua nova casa, així que per navegar, llegir el parell de blocs que m’agrada seguir i escriure alguna coseta per ací ho he de fer de gorra a casa els pares. Ja estic mirant ofertes, barata no hi ha cap (s’accepten recomanacions) i a veure si la normalitat és ja definitiva i, encara que supose que a un altre ritme, torne a ser un internauta en actiu.

Tinc pendentes coses, pujar fotos d’Itàlia (en tinc més de mil dues-centes, així que hauré d’agafar-m´ho amb calma), escriure un extens comentari del viatge, escriure un comentari del Decameron només l’acabe de llegir i reflexionar i reflexionar sobre tot allò que em vinga al cap que estem en un moment que temes de reflexió no ens en falten.

Platero y yo

Escèptic — Sun, 31 Aug 2008 17:32:58 +0000

Seria per l’abril-maig del 2007 quan amb la intenció d’encontrar una edició il·lustrada que poder regalar a la meua nòvia (ella és una apassionada dels animals en generar, dels burros en particular i, com no, de Platero) vaig començar a buscar i comprar per l’ebay edicions de Platero y yo de Juan Ramón Jiménez. A hores d’ara he recollit una xicoteta col·lecció amb alguns exemplars comprats a l’estranger (França, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Argentina o Israel) i evidentment en la llengua del seu país.

Vos mostre el catàleg de la meua col·lecció:

Títol: Platero y yo
Editorial: Círculo de Lectores
Any Edició: 1973
ISBN: 84-226-0262-8
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí, blanc i negre (portada en color)
Il·lustrador: Armand (coberta, Julitxu)
País de procedència: Espanya

Títol: Obras selectas de Premios Nobel. Juan Ramón Jiménez. 1956
Editorial: Planeta
Any Edició: 1988
ISBN: 84-320-2349-3
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: NO
Il·lustrador:
País de procedència: Espanya
Observacions: Inclou altres obres del poeta

Títol: Premio Nobel 1956. Juan Ramón Jiménez. Antolojía poética. Platero y yo. Españoles de tres mundos. Estética y ética estética
Editorial: RBA
Any Edició: 2001
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Espanya
Observacions: Inclou altres obres del poeta

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Ediciones de Arte Fournier
Any Edició: 1957
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre. Inclou nombroses làmines a pàgina completa
Il·lustrador: Carlos Saenz de Tejada
País de procedència: Espanya
Observacions: Edició de gran qualitat. Llibre de gran format (29×24)

Títol: Platero y yo. Juan Ramón Jiménez. Centenario del poeta (1881-1981)
Editorial: Ediciones Nauta (edició especial per a la “Caja de Ahorros de Baleares – Sa Nostra-”
Any Edició: 1981
ISBN: 84-278-0678-7
Idioma: Espanyol
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador: B. Palencia
País de procedència: Espanya

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Aguilar
Any Edició: 1957
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador: Rafael Álvarez Ortega
País de procedència: Puerto Rico

Títol: Platero y yo. Juan Ramón Jiménez
Editorial: Taurus (Temas de España)
Any Edició: 1967
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador: Zamorano
País de procedència: Espanya

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Espasa Calpe (Colección Austral)
Any Edició: 1988
ISBN: 84-239-1858-0
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Espanya

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Bruguera (Club Joven)
Any Edició: 1981
ISBN: 84-02-07646-7
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador: Asun Balzola
País de procedència: Espanya

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Losada
Any Edició: 1957 (Buenos Aires)
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador: Norah Borges
País de procedència: Argentina

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Losada
Any Edició: 1971 (Buenos Aires)
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí. Color
Il·lustrador: Norah Borges
País de procedència: Argentina

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Am Oved Ltd
Any Edició: 1963 (Tel Aviv)
ISBN:
Idioma: Hebreu
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre (tapes en color)
Il·lustrador: Supose que dirà el nom, però està en hebreu
País de procedència: Israel

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Losada
Any Edició: 1939
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre amb taques de color en blau i roig
Il·lustrador: Attilio Rossi
País de procedència: Argentina

Títol: Platero et moi
Editorial: Rombaldi
Any Edició: 1971 (París)
ISBN:
Idioma: Francés
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Làmines a color pàgina completa
Il·lustrador: Mariano Andreu (disseny de portada de Picaso)
País de procedència: França
Observacions: Edició de gran qualitat editada amb el patronatge de L’Acadèmia Sueca i la Fundació Alfred Nobel

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero and I
Editorial: The New American Library
Any Edició: 1960
ISBN:
Idioma: Anglès
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador: Baltasar Lobo
País de procedència: Estats Units

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Doncel
Any Edició: 1982
ISBN: 84-325-0387-8
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Color
Il·lustrador: Vicente Fillol Roig
País de procedència: Espanya

Títol: Los Premios Nobel de Literatura VII
Editorial: Plaza & Janés
Any Edició: 1967
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Espanya
Observacions: Inclou obres d’altres premis Nobel de literatura

Títol: Platero et moi
Editorial: Seghers
Any Edició: 1967 (França)
ISBN:
Idioma: Francès
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador: Baltasar Lobo
País de procedència: França

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Catedra
Any Edició: 1983
ISBN: 84-376-0161-4
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Només en coberta. Color
Il·lustrador: David Lechuga
País de procedència: Espanya
Observacions: Aquest no està comprat a l’ebay. Supose que el compraria en els meus anys d’institut

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Planeta DeAgostini
Any Edició: 2003
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Espanya
Observacions:Col·lecció Ganadores del Premio Nobel. Aquesta edició es venia juntament amb un periòdic.

Títol: Jiménez. Platero y yo
Editorial: D. C. Heath & Co. Publishers (Estats Units)
Any Edició: 1922
ISBN:
Idioma: Castellà, anglès
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Blanc i negre
Il·lustrador: Maud & Miska Petersham
País de procedència: Estats Units
Observacions: Curiós llibre de text editat als Estats Units. Es tracta d’una sel·lecció de textos de Platero y yo amb exercisis, traduccions i vocabulari per a l’ensenyament del castellà a universitaris.

Títol: juan Ramón Jiménez. Platero nd ich
Editorial: Coron-Verlag, Zürich
Any Edició: 1975 (no ho veig al llibre però qui me l’ha venut pareix dir això)
ISBN:
Idioma: Alemany
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Negre i blau
Il·lustrador: Hanna Nagel (si no m’equivoque)
País de procedència: Alemanya
Observacions: No entenc res d’alemany però pel que veig pareix ser que està basat en l’edició de l’editorial Rombaldi de París.

Títol: Platero y yo
Editorial: Editorial Losada
Any Edició: 1958 (Buenos Aires)
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí, blanc i negre
Il·lustrador: Attilio Rossi
País de procedència: Israel
Observacions: Es tracta de la setzena edició de la publicació de Losada que apareix més amunt de 1939. En aquesta edició ha desaparegut el color blau de les il·lustracions.

Títol: Platero y yo
Editorial: Nuova Accademia Editrice
Any Edició: 1964 (Milà)
ISBN:
Idioma: Italià
Edició: Tapa dura. Tela
Il·lustracions: No.
Il·lustrador:
País de procedència: Itàlia
Observacions: El llibre està dedicat. És un regal de Nadal de 1964 però no arribe a desxifrar la resta de la dedicatòria.

Títol: Platero y yo. Juan Ramón Jiménez
Editorial: Editorial Optima
Any Edició: 2001
ISBN: 84-89693-93-5
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí, grisos i blaus
Il·lustrador: Fernando Marco
País de procedència: Estats Units
Observacions: Pareix que procedeix d’una biblioteca, encara conserva els codis de catàleg. Té un codi de barres que diu “LAS VEGAS CLARK COUNTY LIBRARY DISTRICT” i du estampades les paraules “SPRING VALLEY”

Títol: Juan Ramón Jiménez
Editorial: Unione Tipografico-Editrice Torinese
Any Edició: 1967
ISBN:
Idioma: Italià
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Itàlia
Observacions:Es tracta d’un recull d’obres, poesia i prosa, de Juan Ramón Jiménez, traduïdes a l’Italià

Títol: Platero y Yo
Editorial: Nuova Accademia Editrice
Any Edició: 1959
ISBN:
Idioma: Italià
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Itàlia
Observacions:

Títol: Nobel. 1956. Juan Ramón Jiménez
Editorial: Club degli Editori
Any Edició: 1967
ISBN:
Idioma: Italià
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Itàlia
Observacions: Mateix recull que el de la Unione Tipografico-Editrice Torinese però publicat pel Club degli Editori

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero und Ich
Editorial: Insel Verlag (Alemanya)
Any Edició: 1958
ISBN:
Idioma: Alemay
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Blanc i negre
Il·lustrador: Ludwig Oehms ¿?
País de procedència: Austria
Observacions: Col·lecció Insel-Bücherei Nº 578

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Aguilar
Any Edició: 1977
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Blanc i negre (6 il·lustracions)
Il·lustrador: Rafael Álvarez Ortega
País de procedència: Espanya
Observacions: Col·lecció Crisol Literario Nº 51. Edició mexicana.

Títol: Platero y yo
Editorial: Aguilar. Santillana Ediciones Generales
Any Edició: 2008
ISBN: 978-84-03-09869-5
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Blanc i negre
Il·lustrador: Rafael Álvarez Ortega
País de procedència: Espanya
Observacions: Col·lecció Crisol, serie especial. Llibre miniatura rèplica del publicat per Aguilar en 1953

Títol: Platero y yo. J. Ramón Jiménez
Editorial: Editores Mexicanos Unidos
Any Edició: 1985
ISBN: 968-15-0060-1
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Blanc i negre
Il·lustrador: Només diu que la portada és d’Alberto Díez
País de procedència: Espanya
Observacions: Col·lecció Juvenil

Títol: Platero y yo
Editorial: Aguilar
Any Edició: 1953
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Blanc i negre
Il·lustrador: Rafael Álvarez Ortega
País de procedència: Espanya
Observacions: Miniatura. Col·lecció Crisol num. 07 (Crisolín)

Títol: Platero y yo
Editorial: Espasa Calpe
Any Edició: 1937
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: 2 colors, negre i ocre
Il·lustrador: Fernando Marco
País de procedència: Espanya
Observacions: Col·lecció Biblioteca de Juventud

Títol: Jimenez. Platero
Editorial: Vallecchi Editore
Any Edició: 1943
ISBN:
Idioma: Italià
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Itàlia
Observacions: Traducció de Carlo Bo. Pertanyia al Liceo Scientifico Tassoni de Modena

Títol: Platero y yo
Editorial: Editorial Época (Mèxic)
Any Edició: 1979
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Espanya
Observacions: Edició mexicana de 1.000 exemplars

Títol: Juan Ramón Jiménez. Antolojía
Editorial: Ediciones Orbis
Any Edició: 1982
ISBN: 84-7530-086-3
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Espanya
Observacions: Es tracta d’una antologia de l’obra de Jiménez. Del Platero només conté una xicoteta sel·lecció de textos. Col·lecció Historia de la Literatura Española Nº 11

Títol: Platero and I
Editorial: University of Texas Press
Any Edició: 1957
ISBN:
Idioma: Anglès
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Si. Blanc i negre
Il·lustrador: Jo Alys Downs
País de procedència: Estats Units
Observacions: Traducció de Eloïse Roach. Primera traducció completa a l’anglès de Platero y yo

Títol: Platero y yo
Editorial: Editorial Diana (Mèxic)
Any Edició: 1947
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Estats Units
Observacions: Té un nom anotat, Shirley Meier, segurament una antiga propietària

Títol: (Està en hebreu)
Editorial: Carmel Publishing House Ltd. (Israel)
Any Edició: 2006
ISBN: 965-407-616-0
Idioma: Hebreu
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Sí. Color
Il·lustrador: No sóc capaç de llegir hebreu
País de procedència: Israel
Observacions: Edició molt cuidada. Es pot llegir en castellà que la “Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte” va ajudar a la traducció.

Títol: Platero y yo
Editorial: Editorial Losada (Argentina)
Any Edició: 1951
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí
Il·lustrador: Attilio Rossi
País de procedència: Espanya
Observacions: Conté dedicatòria d’Aurora Bautista a Catalina Sierra. Onzena edició de la publicació de 1939. El llom està en molt mal estat, hi ha perill de soltar-se les fulles.

Títol: Platero et moi
Editorial: Editions Seghers (França)
Any Edició: 2009
ISBN: 978-2-232-12306-1
Idioma: Francés
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí
Il·lustrador: Baltasar Lobo
País de procedència: França
Observacions: Llibre nou. Conté un CD amb fragments musicats de l’obra.

Títol: Platero and I
Editorial: Thomas Nelson and Sons Ltd
Any Edició: 1958
ISBN:
Idioma: Anglès
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Si. Blanc i negre
Il·lustrador: Jo Alys Downs
País de procedència: Regne Unit
Observacions: Traducció de Eloïse Roach. Es tracta de la mateixa edició de la University of Texas Press però publicada un any més tard al Regne Unit. El llibre pertanyia a la Exeter Central Library

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero y yo
Editorial: Aguilar
Any Edició: 1970
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Si. Color
Il·lustrador: Rafael Munoa
País de procedència: Estats Units
Observacions: Col·lecció El Globo de Colores

Títol: Juan Ramón Jiménez. Platero und Ich
Editorial: Insel Verlag (Alemanya)
Any Edició: 1992
ISBN:
Idioma: Alemay
Edició: Rústica
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Alemanya
Observacions: Col·lecció Insel Taschenbuch, 1456

Títol: Platero y yo
Editorial: EDAF
Any Edició: 1984
ISBN: 84-7166-979-I
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Si. Blanc i negre
Il·lustrador: A. Úbeda
País de procedència: Espanya
Observacions: Col·lecció Biblioteda EDAF, 153. No és propietat meua

Títol: Platero y yo
Editorial: Aguilar
Any Edició: 1963
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Si. Blanc i negre
Il·lustrador: Rafael Álvarez Ortega
País de procedència: Estats Units
Observacions:Setena edició

Títol: Platero ha che
Editorial: Intercontinental Editor (Paraguai)
Any Edició: 1997
ISBN:
Idioma: Guaraní
Edició: Rústica
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Argentina
Observacions:

Títol: Jiménez. Platero y yo
Editorial: D. C. Heath and Company Boston (Estats Units)
Any Edició: 1922
ISBN:
Idioma: Castellà, anglès
Edició: Tapa dura
Il·lustracions: Blanc i negre
Il·lustrador: Maud & Miska Petersham
País de procedència: Regne Unit
Observacions: Curiós llibre de text editat als Estats Units. Es tracta d’una sel·lecció de textos de Platero y yo amb exercisis, traduccions i vocabulari per a l’ensenyament del castellà a universitaris. És la segona edició que he adquirit d’aquest curiós llibre.

Títol: Jimenez. Platero
Editorial: Vallecchi Editore (Itàlia)
Any Edició: 1943
ISBN:
Idioma: Italià
Edició: Rústica
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Itàlia
Observacions: Traducció de Carlo Bo. 1ªedició italiana

Títol: Platero y Yo
Editorial: Primer Centro de Copistas para Ciegos “Santa Rosa de Lima” (Argentina)
Any Edició: 2009
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Enquadernació casolana de canut. 2 volums
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Argentina
Observacions: Tipografia Braille

Títol: Platero y Yo
Editorial: Producciones García Ferré (Xile)
Any Edició: 1994
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre. Color
Il·lustrador:
País de procedència: Argentina
Observacions: Es va entregar amb el número 1518 de la revista Anteojito. Edició per a estudiants amb vocabulari, biografia i proposta de lectura. Col·lecció ‘Biblioteca de Oro del Estudiante’

Títol: Platero y Yo
Editorial: Fernández Editores (Mèxic)
Any Edició: 1994
ISBN: 968-416-022-4
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador:
País de procedència: Argentina
Observacions: 73 capítols. Col·lecció ‘Clásicos Áuriga’

Títol: Platero y Yo
Editorial: Editorial Cremades (Marroc)
Any Edició: 1958
ISBN:
Idioma: Castellà
Edició: Cuir
Il·lustracions: Sí. Blanc i negre
Il·lustrador: Manuel Barbadillo
País de procedència: Estats Units
Observacions: Biblioteca Adán y Eva, nº 1. Editat a Tetuan. 89 capítols

Títol: Platero e io
Editorial: Passigli Editori (Itàlia)
Any Edició: 1991
ISBN: 88-368-0548-5
Idioma: Italià
Edició: Rústica
Il·lustracions: No
Il·lustrador:
País de procedència: Itàlia
Observacions:

Títol: Platero e ei
Editorial: Livros do Brasil (Portugal)
Any Edició: 19??
ISBN:
Idioma: Portugués
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí, monocromàtiques en roig
Il·lustrador: Bernardo Marques
País de procedència: Alemanya
Observacions: Sembla que procedeix d’una biblioteca alemanya Stadtbücherei Iserlhon amb el número de catàleg 146255. En el llibre no apareix l’any d’edició

Títol: Platero y yo
Editorial: Ediciones Anaya
Any Edició: 1987
ISBN: 84-207-2636-2
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí, blanc i negre
Il·lustrador: Esther Sancho
País de procedència: Espanya
Observacions: Edició comentada

Títol: Platero y yo
Editorial: EDAF
Any Edició: 1990
ISBN: 84-7166-979-X
Idioma: Castellà
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí, blanc i negre
Il·lustrador: A. Úbeda
País de procedència: Espanya
Observacions: Conté 63 capítols. Biblioteca EDAF (153)

Títol: Platero a minnau
Editorial: Cymdeithas Lyfrau Ceredigion GYF
Any Edició: 1961
ISBN:
Idioma: Gal·lès
Edició: Rústica
Il·lustracions: Sí, blanc i negre
Il·lustrador: Hywel Harries
País de procedència: Gran Bretanya
Observacions:

Vaig o vinc?

Escèptic — Tue, 24 Jun 2008 21:34:54 +0000

Em trobe estrany. Estic a poc menys d’una setmana d’agafar uns dies, només una setmana, de vacances, i em fa por. Em fa por la tornada perquè sé que vaig a encontrar-me una acumulació de feina que no me la vaig a acabar. Les necessite les vacances i sé que si no les agafe no vaig a sol·lucionar res, com a molt posposaré el problema. Hui he regalat hora i mitja a l’empresa i no he fet res del que tenia pensat fer en eixe temps. Les suposades ajudes em lleven més temps que me’n donen i queden tres dies, només tres dies. Després ve el pitjor moment per mi per agafar vacances, l’inici de mes, i més tenint en compte que qui m’ha de substituir practicament no coneix la feina, i qui la coneix té massa feina per substituir-me. Que siga el que deu vulga perquè l’altra opció es voluntariament plantar-me al mes d’octubre amb les vacances sense encetar, i això sí que no. Respirem fons i a veure què passa, per on rebenta…

Perquè pareix que tot està a punt de rebentar. Sé d’un parell de taulelleres de les més importants que han presentat expedients de regulació d’ocupació que afecten a més de cent treballadors. Cal alleugerar pes, de moment les bales passen llunyanes i els soldats morts no són de la nostra companyia però estem a punt d’entrar a primera línia de batalla. Resignació, potser la mort siga alliberadora.

I és que m’he alliberat d’alguna cosa que no em feia gaudir del joc de la sel·lecció. Potser m’hauré tornat nacionalista espanyol com tots els que se consideren no nacionalistes? Mira que contra Itàlia vaig fer força i tot i vaig pegar un mig crit ofegat quan van marcar l’últim penal. No he arribat als extrems de quan era més jove amb els gols de Maceda a Alemanya o Señor a Malta, però ja feia temps que no em passava. Igual té part de culpa un brasiler morenet que pareix que no és tant espanyol com els que escriuen als diaris i per això havia de deixar el seu lloc als que demostraren ser “cristianos viejos”. Potser. I potser em faig major (sense potser) i ja res no em pilla de nou i em reserve les emocions només per a les grans ocasions. I enguany toca Champions.

Els meus llibres (XVIII) L’any de la mort de Ricardo Reis

Escèptic — Wed, 14 Nov 2007 21:21:50 +0000

(Publicat originàriament a forogroguet el 14 de novembre de 2007)

Títol: L’any de la mort de Ricardo Reis (O Ano da Morte de Ricardo Reis)
Autor: José Saramago (1922)
Any: 1984
Idioma original: Portuguès

Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Les millors obres de la literatura universal. Segle XX (112)
Any de l’edició: 1997
Idioma de l’edició: Català
Traductor: Víctor Martínez-Gil
ISBN: 84-297-4275-1

El poble és el que sóc jo, una serventa que té un germà revolucionari i que es fica al llit amb tot un senyor doctor contrari a les revolucions

Revisant si havia comentat ja algun llibre de Saramago, m’he adonat que les entrades Els meus llibres de la I a la IV no estan en aquest blog i crec que s’han perdut per sempre. Els vaig publicar en un blog que ja no existeix a vila-real.com i no guarde còpia. No hi ha sol·lució, no mereix la pena preocupar-se.

Al tema. Sé que he fet moltes referències però aquest serà el primer comentari (al menys, el primer comentari que conserve) a un llibre de Saramago.

Cal descobrir ara qui és Saramago? Qui no estiga avesat al seu estil potser li coste agafar el ritme. Diguem que la gramàtica de Saramago no és massa ortodoxa. Utilitza paràgrafs extensíssims on mescla narració i diàlegs, i les successives intervencions dels personatges en un diàleg les separa per comes distingint el canvi de personatge començant amb majúscula. Uns exemples:

[...]Marcenda li havia parlat de la conversa que havien mantingut, Li estic molt agraït, doctor, i Ricardo Reis va insistir perquè s’assegués una estona, Jo no he fet res, m’he limitat a sentir-la i li he donat l’únic consell que podia donar una persona sense cap coneixement detallat sobre el cas, que insistís en els tractaments, que no es desanimés, És el que jo li dic sempre[...]

[...]Al Tavares el salmó es ven ta trenta-sis escuts el quilo, Caríssim, A vostè li agrada el salmó, El detestava, Doncs bé, llevat que no vulgui que li llegeixi els desordres i els crims, el diari està llegit, Quina hora és, Gairebé mitja nit, Ui, com passa el temps, Se’n va, Sí, Vol que l’acompanyi, [...]

Un estil un pel complicat per a no iniciats però que dona un ritme especial a la lectura.

L’any de la mort de Ricardo Reis és un novel·la històrica. Transcorre a l’estiu del 36 en una Lisboa baix la dictadura de Salazar i envoltada d’una Europa convulsa, amb Hitler i Mussolini al front d’Alemany i Itàlia i amb l’alçament militar a Espanya.

Ricardo Reis no és un personatge creat per Saramago, sinó que és podríem dir una paradoxa, un personatge que té una vida pròpia després de la mort del seu creador. Ricardo Reis és un heterònim del poeta portuguès Fernando Pessoa. Pessoa escrivia poesia amb diversos estils i segons l’estil i el contingut de l’obra signava amb un nom. Però era més que un nom, es tractava d’un altre autor amb biografia pròpia. Ricardo Reis és un metge monàrquic que emigra al Brasil després de la proclamació de la república a Portugal.

Saramago conta en la seua obra la tornada a Portugal de Ricardo Reis després de la mort de Fernando Pessoa i fa retrobar-se Pessoa, ja mort, amb el seu personatge que l’ha sobreviscut. Però les converses de Pessoa i Reis només són una part de la història, per l’altre costat tenim la recerca de la pròpia personalitat d’un personatge que en el fons sap que només es això, un personatge. Ricardo Reis viu una història d’amor amb una jove esgarrada que rep tractament a Lisboa a l’hora que una història totalment classista de desfogament sexual amb una serventa de l’hotel.

El personatge va degradant-se al mateix temps que es degrada el continent europeu per a convertir-se al final de l’obra en allò que havia estat sempre, no res, un mort més.

Tot això dins d’un relat ple de la constant ironia de Saramago i amb múltiples referències històriques. Una de les millors obres de Saramago que he llegit, i ja en van unes quantes (el meu descobriment de Saramago Memorial del convento, L’any de la mort de Ricardo Reis, El evangelio según Jesucristo, l’extraordinària Ensayo sobre la ceguera, Todos los nombres, La caverna, L’home duplicat).

Si encara no coneixeu Saramago vos anime a apropar-vos a ell, i si no vos agrada o no sou capaços de llegir més de vint fulls, no vos preocupeu, conec més casos.