Vam comprar un bitllet de metro, tot s’acaba i els bitllets de tres dies que teníem ja havien caducat, i ens vam dirigir a Piràmide. La Piràmide de Cayo Cestio, és això, una piràmide como les egípcies però no egípcia. A Roma es poden veure uns quants obeliscs que sí van ser duts des d’Egipte però no la piràmide. Cayo Cestio se la va fer per fer-la servir pel mateix que servien totes les piràmides, de tomba. I si la volteu potser encontrareu un lloc que vos sorprendrà però que no ho hauria de fer. La piràmide era una tomba i al seu voltant només podia haver un cementeri.

I es podia visitar i vam entrar. A l’entrada un cartell et prega que deixes un donatiu de dos euros per al manteniment, ho vam fer. Es tracta d’un cementeri per a estrangers no catòlics. Potser el que més sorprén son els gats que viuen allí i pel que pareix estan ben alimentats. Entre les tombes podeu encontrar la de Percy Shelley, poeta anglés que potser coneixereu per ser el marit de Mary Shelley, l’autora de Frankenstein. També encontrareu la tomba d’un altre poeta anglés, John Keats, que reconeixereu perquè al costat està soterrat un amic seu. En la làpida de Keats no diu el seu nom però la làpida de l’amic descobreix el secret. Sobre John Keats es va estrenar fa poc una pel·lícula que s’ha projectat a Cannes, Bright Star de Jane Campion, la directora de El piano.

I després de visitar un cementeri ja no quedava res. Vam esperar un autobús que ens duguera debades a Termini, vam recollir les maletes a l’hotel i altra volta a l’estació, altra volta el Leonardo Express, altra volta preguntar-nos si haguérem pogut viatjar en tren sense comprar bitllet, altra volta a Fiumicino i altra volta a l’avió, però aquesta vegada de tornada a casa.

L’avió va eixir amb retard i amés pareixia que no avançava. No arribàvem i havíem d’enllaçar amb l’avió que ens duria de Madrid a València. Mentre travessavem una tempesta pels altaveus ens van anunciar les portes d’embarc dels enllaços. Cap a València van donar dos portes diferents, més incertesa. Per fi vam arribar i mentre eixíem vaig treure els bitllets, vaig comprovar el vol que havíem d’agafar i no els vaig perdre perquè els que eixien darrere em van avisar que m’havien caigut mentre els guardava. Ja sabíem la porta exacta, vam mirar els rètols i no era cap a la dreta, tampoc cap a l’esquerra. On era? Just darrere, sí, havíem d’entrar per la porta que havíem eixit. Havíem patit debades, l’avió que anava a València era el mateix que ens havia dut de Roma a Madrid.

I això és tot. Espere que vos haja servit la nostra experiència. Encara em queda contar-vos alguna cosa més de Roma, el que vam veure al viatge de noces. Ja arribarà.

Cap problema en València, ni en el vol a Madrid, ni a Barajas, ni en el vol cap a Itàlia. Així que poc abans de les dotze ja erem a Roma. Bé, ben bé a Roma no, estàvem a Fiumicino, a més de trenta quilòmetres de Roma. Però ja et fas una idea d’on estàs. Sabíem que hi havia un tren directe des de l’aeroport fins l’estació de Termini, així que vam seguir les indicacions que ens duien al tren. I… està prohibit pujar a les escales mecàniques amb maletes, els rètols repetien “no trolleys” i recordaven que les escales mecàniques eren per persones i no per equipatges. La nostra maleta pesava més de vint quilos i com estàvem a Itàlia vam fer el que fan tots allí, no fer cas de les prohibicions. No voldrieu que em carregara la maleta al coll i em dedicara a pujar i baixar escales…

A l’estació hi havia una taquilla on es podien comprar els bitllets per agafar el Leonardo Express on una empleada malcarada ens va vendre els bitllets quasi sense mirar-nos. Recordeu, estem a Itàlia. I, la veritat, ens podríem haver estalviat els onze euros que valia cada bitllet perquè ningú no va comprovar si en dúiem o no en dúiem. A l’andana hi ha una màquina per validar-los on pots fer-ho o no perquè no hi ha tanques que s’obrin quan el valides, al tren hi ha revisor i quan baixes tampoc l’has de ficar a cap lloc perquè s’obra cap porta. El tren d’express només té el nom, li costa trenta minuts fer poc més de trenta quilòmetres. I adaptat per a viatjants carregats de maletes tampoc ho està massa, per pujar hi ha tres esglaons altíssims i estretíssims que et duen a un passadís més estret encara. La meua maleta i el Leonardo no pareixien massa compatibles.

Quan arribes a Termini et deixen a l’andana que més lluny està de l’eixida, has de caminar més de cinc-cents metres per eixir de l’estació. Fins ara tot atencions per als turistes. Però l’arribada a l’hotel ja va ser la primera alegria, el Best Western Hotel Villafranca de tres estreles. El personal de recepció era molt agradable, ens van comentar que l’habitació que teníem reservada era de dos llits però que no hi havia cap problema per canviar-la per llit de matrimoni i fins i tot ens van donar un plànol sense haver-lo de demanar. L’habitació estava molt bé, no era enorme però et podies moure amb comoditat, estava molt neta i el bany es veia reformat de feia poc i amb dutxa amb mampara. Quina diferència amb els hotels del viatge de noces, i quin descans quan no ens vam encontrar amb una d’aquelles fastigoses cortinetes a la dutxa.

Dinar prop de l’hotel, per restaurants no ens podíem queixar. Jo uns tortellini amb bolets que em van parèixer exquisits. Tornada a l’hotel per preparar-nos un poc i primera eixida.

Pensàvem pegar una passejada però si teniu un mapa de Roma mireu l’itinerari i feu un càlcul de la distància. Tot a peu. L’hotel quasi al costat de la boca de metro de Castro Pretorio i d’allí vam anar fins els voltants de l’estació de Termini per voltar les Termes de Dioclecià, Santa Maria degli Angeli (moltes esglèsies a Roma per fora no anticipen la grandiositat que et vas a encontrar dins) i Piazza della Repubblica. D’alli vam anar a buscar Le Quattro Fontane, una cruilla amb una font a cada cantonada que ja havíem vist al viatge anterior. Vam entrar a San Carlo alle Quattro Fontane projectada per Borromini. Vam continuar voltant tot el Quirinale i vam entrar a Sant’Andrea al Quirinale disenyada per Bernini. Ens vam fer fotos per la plaça de l’immens Quirinale i ens vam dirigir a la Fontana di Trevi, que supose que tots coneixereu. D’allí fins Piazza di Spagna on vam pujar les escales on Audrey Hepburn es menjava el gelat. Dalt ens esperava la Trinità dei Monti.

I ja vam decidir que no teníem més forces, que calia tornar a l’hotel. Així que seguint la Via Sistina, passant per la Piazza Barberini amb la Fontana del Tritone i continuant pel Palazzo Barberini vam tornar a Le Quattro Fontane, vam sopar una pizza prop de la Piazza de la Repubblica i a dormir a l’hotel que ens ho havíem guanyat.

És molt car viatjar a Roma? Doncs si vos ho mireu amb temps i podeu jugar amb els dies d’eixida i tornada vos pot resultar per un preu raonable. Nosaltres vam reservar els vols per Internet a la web d’Iberia i des de València anada i tornada dos adults ens va costar uns 230 euros amb assegurança inclosa. En principi pensàvem anar de dimarts a dissabte però comparant preus dels vols vam acabar anant de diumenge a dijous. Això sí, vam haver de fer escala a Madrid, cosa que sempre és un poc engorrós i tens la por de que un retard et faça perdre l’enllaç.

On dormir? La meua recomanació és que busqueu un hotel prop de l’estació de Termini. Hi ha un tren que va directe de l’aeroport Fiumicino fins Termini, amés a Termini hi ha estació de metro i des d’allí pots agafar autobusos per qualsevol punt de Roma. Vos estalvieu gastar-vos diners en Taxis i podeu anar a qualsevol lloc en pocs minuts. El nostre hotel, Best Western Hotel Villafranca, de tres estreles estava molt bé. L’habitació era còmoda, el bany era xicotet, però sense estretors, reformat, net i amb dutxa amb mampara i no amb aquelles fastigoses cortinetes. El vam reservar per booking.com que és una web que m’agrada molt perquè tens molts comentaris de clients de l’hotel i això t’ajuda molt a l’hora de triar. Ens va costar 450 euros quatre nits amb buffet desdejuni molt complet inclòs. Si compareu preus veureu que no és car.

Com desplaçar-se per Roma? Ja he comentat que de l’aeroport a Termini hi ha un tren directe, sense aturades. Es diu Leonardo Express, però express supose que no li ho hauran ficat perquè siga ràpid, el trajecte de poc més de 30 km. li costa uns 30 minuts. Com veiu no es tracta del tren bala precisament. El bitllet val 11 euros però pel sistema de control que tenen jo juraria que si no tens bitllet ningú no et diu res, nosaltres vam pagar. El tren et deixa a Termini però a l’andana més allunyada de l’eixida, no vos estranye, així tracten al turista a Roma. Nosaltres vam caminar més per eixir de l’estació que per anar de l’estació a l’hotel.

Ja som a Roma i instal·lats a l’hotel. Roma té només dues línies de metro, no és molta cosa però et deixen al costat de llocs molt interessants, Plaça d’Espanya, Colisseu, Circ, Plaça del Poppolo i Vila Borghesse… Amb onze euros pots comprar un bitllet que el pots utilitzar tres dies i et val tant per al metro com per al bus (excepte autobusos turístics i especials), nosaltres el vam comprar. Però voleu un consell? Desplaceuvos en bus, l’oferta és amplíssima, en qualsevol lloc encontrareu autobusos que vos duran a llocs d’interés o a Termini si voleu tornar a l’hotel o vos deixaran al costat d’una boca de metro si esteu un poc perduts. I amés, el millor de tot, és que vos pot resultar debades. El bitllet del bus no se compra al bus, el conductor no te’l ven, l’has de comprar abans i dalt no hi ha ningú que te’l demane, només unes maquinetes on l’has de validar però que no estan ni a la porta i si l’autobus va ple és quasi impossible arribar-hi. Jo només he vist validar bitllets a nosaltres (les primeres vegades) i algun que altre turista. Ho confese, nosaltres hem agafat el bus sense pagar i ningú no et diu res, pareix que siga el més normal.

On menjar? Per això no cal patir. L’oferta és extensíssima i no massa cara. No hauràs de caminar molt per encontrar una pizzeria, trattoria, hosteria, ristorante, etc. El que més aneu a encontrar és pasta i pizza, com ja vos imagineu, però no patiu si no vos agrada perquè a la majoria de restaurants també encontrareu plats d’arròs, carn o peix i amanides. Hi ha restaurants on en el preu que veus a la carta va tot inclòs i altres on et cobren normalment un 10% pel servei. Els primers solen resultar més barats però també de menys qualitat. Ni en uns ni en altres el plat de pasta o la pizza vos costarà per regla general més de 10 euros. En alguns llocs també ofereixen menús entre 10 i 15 euros amb primer plat, segon plat i postre. No vos inclouran normalment ni el pa (uns 3 euros com a molt), ni la beguda (1 litre d’aigua 2 euros o més), ni el café (sobre els 2 euros).

I si teniu pressa teniu locals o llocs de venda ambulant (però molt ben arreglats) on podeu comprar porcions de pizza o els panini, que no són més que entrepans. Un panino que pot ser de pit de pollastre empanat (cotoletta), de pernil, de tonyina,… et costarà sobre els 4 euros i te’l calfaran abans de donar-te’l.

I crec que és tot el que tenia per dir. Si algú té alguna pregunta intentaré contestar-la. Evidentmente de tot el que he comentat hi ha ofertes més cares però per viatjar car ja podeu buscar informació a les guies de viatjes.