Deixant de banda Europa podríem comparar aquestes eleccions amb les últimes generals, però els 30 punts de diferència en l’abstenció ho fa impossible. És difícil pensar que amb una participació del 75% els resultats haguessen estat els mateixos que amb una participació del 45%. Així que haurem de comparar amb les europees de 2004.

Contextualitzem. Juny de 2004, només havien passat 3 mesos des de l’11-M i des de la victòria del PSOE. El PSOE estava en un dels seus punts més alts i el PP en un dels més baixos. Juny de 2009, pitjor moment de la pitjor crisi econòmica en molt de temps, un moment molt delicat per a qualsevol govern.

Tenint en compte això veiem que el PP nomes guanya un punt mentre que el PSOE en perd cinc. No pareix que el guany del PP siga proporcional al canvi de situació, jo no estaria massa content. Els descontents del PSOE pareix que no se’n van al PP. Cal destacar que UPyD obté quasi un 3% dels vots. I on estan els vots que falten? El PSOE perd 5, el PP guanya 1, UPyD obté no arriba a 3, ens falta 1 punt. Esquerra Unida? No, han perdut poc menys de mig punt. Les coalicions? No, els seus resultats es mantenen estables. Mireu els vots en blanc, han passat del 0,61% al 1,41%.

Ja ho tenim. Els descontents han votat el partit dels descontents, UPyD, i en blanc. Si traslladem açò a unes eleccions generals què suposaria? Vull dir si en unes eleccions generals els descontents del PSOE voten UPyD i en blanc, i el PP puja un poc. Doncs que el PP obtindria majoria absoluta. Per què? Perquè els vots en blanc en unes eleccions generals són vots tirats al fem i els vots a UPyD, excepte en la circumscripció de Madrid, també.

Què pense jo que realment passaria? Que UPyD pujaria de 1 a 2 diputats per Madrid, que el PSOE faria valer el vot útil i recuperaria vots d’UPyD i dels vots en blanc i que al final potser el PP obtindria una victòria mínima i hauria de pactar amb PP i CiU. Sí, amb els dimonis nacionalistes que volen desfer Espanya. Tot això, amb les circumstàncies actuals, si la situació econòmica millora el PSOE pot tornar a guanyar.

No, no crec que a Génova estiguen molt contents encara que de portes a fora no ho demostren. I tampoc crec que a Ferraz estiguen molt disgustats, han jugat un partit amb un equip en unes condicions físiques lamentables i el rival els ha perdonat la vida.

O potser no….

Queda una setmana. I, com jo, supose que la majoria de vosaltres ja n’estareu més que farts. La majoria de la gent no sap què és exactament el que estem votant. Europa queda molt lluny i els partits mai no parlen d’Europa amb una visió global, europeista, sinó sempre amb clau nacional (nacionalista, més bé). Tots s’omplen la boca d’Europa però a l’hora de la veritat tots aquells que tan poc nacionalistes són ho demostren ben poc. Si escolteu els partits majoritaris qualsevol diria que anem a votar per al parlament espanyol.

I clar, no podia ser menys, es preveu que la participació siga d’un ridícul 40%. És el que el cos ens demana a tots. Però, no anar a votar suposa un càstig per als partits majoritaris que tan fastiguejats ens tenen? No, realment no. Dilluns ens diran que han obtingut més del 40 per cent dels vots. En realitat és el 40% del 40%, menys del 20% de la població amb dret a vot. I amb un percentatge tan minúscul es sentiran legitimats per dir que la gran majoria els recolza. I gràcies que la circumscripció única d’aquestes eleccions ajuda a la proporcionalitat, si foren unes eleccions generals amb aquest ridícul 20% es podria obtenir una majoria absoluta sense problemes. Si vos quedeu a casa no li feu cap mal a PSOE i PP, ells se’n riuen, els té igual, tenen uns vots fixes, quan menys gent vaja a votar més percentatge tindran.

A mi d’aquestes eleccions m’agrada la circumscripció única. Sé que és criticada pels nacionalismes perifèrics (per distingir-los dels nacionalismes espanyols). Obliga a unes coalicions que no solen satisfer els seus components, però que són necessaries per evitar perdre representació. A mi m’agrada perquè, com he dit abans, ajuda a la proporcionalitat. I el que no m’agrada és que en aquestes coalicions t’informen ben poc de qui estàs votant realment. Si agafeu la papereta per exemple del Bloc, veureu que el cap de llista és Enric Nomdedeu, però això no és així. La candidatura no és del Bloc sinó de Coalició per Europa i heu de saber que abans d’Enric, que és el sisé a la llista, hi ha representants de Convergència, d’Unió, del PNB i fins i tot de Coalición Canaria. Això no m’agrada, no que s’haja fet la coalició, sinó que la papereta no reflexe qui s’està votant, crec que és ocultar informació. Tot i això, per poc que em seguiu, quasi que podreu endevinar que hi ha moltes possibilitats que el meu vot vaja a aquesta llista (o potser no…)

Analitzem. Tenim per un costat que l’abstenció no suposa un càstig i per un altre que tenim unes eleccions amb un sistema electoral de gran proporcionalitat. Doncs aprofitem. Anem a votar. A les eleccions europees és on més val el nostre vot, on menys sentit té el vot útil. Recordeu que en unes eleccions com aquestes Ruiz Mateos va obtenir dos diputats (també cal recordar que aleshores a Espanya li corresponien més diputats que ara) i que una agrupació d’estudiants, crec que era de biologia, es va retirar perquè les enquestes li donaven un diputat ara fa crec que deu anys. A unes eleccions generals amb 350 diputats en joc això hagués estat simplement impossible. Cal anar a votar. Si voteu partits majoritaris ja estareu convençuts, si voteu partits minoritaris ara més que mai el vostre vot compta. I si no voleu votar ningú aneu, agafeu la papereta que vos done la gana, a l’atzar, al més friki, la que tinga el nom que vos faça més gràcia, la d’un partit anti-sistema, la que vulgueu. La fiqueu dins del sobre i voteu. Segurament el vostre partit no obtindrà representació, no passa res tampoc ho volíeu, però el que sí obtindreu és que els majoritaris veuran que no representen més del 40% de l’electorat sinó realment menys del 20%.

Heu arribat fins ací? Ho he llegit tot? Sí que teniu poca feina. Em fareu cas? Supose que no. M’ho imaginava.