Vaig continuar amb El evangelio según Jeuscristo. Supose que a ma mare li va sorprendre que jo llegira un llibre de temàtica religiosa, sempre he estat un descregut, i el va fullejar. No va encontrar el que esperava. Després vaig continuar amb Todos los nombres, La caverna, el gran Ensayo sobre la ceguera, L’home duplicat, L’any de la mort de Ricardo Reis (l’he llegit en català i en castellà, i ara no recorde si l’idioma amb que he escrit els títols correspon al idioma amb què he llegit els llibres). I finalment El viaje del elefante que vaig comentar no fa massa.

La ironia mai no faltava en la seua obra. I ell, Saramago era present en tots els seus llibres, la seua veu s’escoltava constantment. Fins en els llibres que considere més fluixos, com l’últim, es poden encontrar frases sublims.

Ell ja no escriura més, ha estat u més dels que ens han deixat aquest maleït any 2010, però encara puc continuar llegint-lo. Demà arribarà a ma casa Caín, l’últim publicat, i encara queden molts d’altres anteriors. Continuaré llegint-te. Gràcies.

Títol: El viaje del elefante (A viagem do elefante)
Autor: José Saramago (1922)
Any: 2008
Idioma original: Portugués

Editorial: Santillana Ediciones Generales. Alfaguara
Col·lecció:
Any de l’edició: 2008
Idioma de l’edició: Castellà
Traductor: Pilar del Río
ISBN:978-84-204-7463-2

Els que em seguiu de fa molt de temps haureu llegit més d’un comentari de llibres de Saramago, sabeu que és un dels meus escriptors preferits. Però aquesta vegada m’ha decebut. El viaje del elefante conté la ironia de Saramago, té destells de genialitat a l’inici però després es queda en no res. Un anar passant, duent endavant una història sense cap força fins arribar al final. El llibre té poc menys de tres-centes pàgines però és una quantitat que enganya, l’edició és amb lletra gran. En realitat és una noveleta que es pot llegir en una o dues vesprades d’aquelles de poca feina. A mi m’ha costat més, ho sé, em costa llegir, cada vegada més.

Saramago va veure una història i la va escriure. El rei Joan III de Portugal regala al seu cosí Maximilià, arxiduc d’Austria, que està de visita per Espanya, un elefant. El llibre relata el viatge de l’elefant i el seu cuidador des de Lisboa fins Viena. Però no li va treure tot el suc. Se nota que va començar amb ganes però se va deixar dur. Una obra menor d’un geni.