O potser no…

Aleshores li vaig preguntar, ‘Mara, on anem?’ I em va contestar,‘On vols anar?’ Com a mi la veritat és que m’era igual no li vaig contestar i em vaig seguir deixant dur. I de sobte el carrer es va acabar. El carrer s’acabava en una porta gran. I dalt de la porta ficava “última casa [...]

Llegir l'apunt sencer »

Mara es va apropar a mi i em va agafar de la mà i Mara semblava que em coneixia perquè em mirava fixament als ulls. Mon pare diu que quan les persones es coneixen molt, quan es parlen sempre es miren als ulls i això vol dir que no tenen por que l’altre sàpiga quan [...]

Llegir l'apunt sencer »

Voleu saber com era Mara?, la Mara del somni, la de veritat ja us he dit com era. Mara era una xiqueta i era com totes les xiquetes, xicoteta i prima i t’agrada mirar-les perquè totes tenen com una cosa estranya que et fa que te les quedes mirant i penses coses o de vegades [...]

Llegir l'apunt sencer »

Quan jo era més xicotet, anava a escola amb mi un xiquet que li deien Pau i que era de Barcelona. Quan eixíem de l’escola sempre estava sa mare esperant-lo i l’agafava al bracet i el besava i ell li deia ‘Mara, Mara’. I a mi m’agradava com sonava: Mara… Jo sabia que Mara no [...]

Llegir l'apunt sencer »

Recorde també que un dia d’aquells de molt de fred que dorms tot acurrucadet i que quan t’alces de matí el llit no s’ha desfet gens perquè t’has estat tota la nit dormint quiet i que és una llàstima llevar els llençols i tornar a ficar-los perquè pareix que no haja dormit ningú, però tot [...]

Llegir l'apunt sencer »

Al meu poble no neva mai. Una vegada ja fa temps, estava jugant a la cuina i ma mare em va cridar des de la porta del carrer. ‘Corre, Nofre, vine i veuràs com neva’. Jo ja pensava en ninots de neu com els que havia vist a la tele i als tebeos, amb la [...]

Llegir l'apunt sencer »