O potser no…

De la porta estant sent cridar uns xiquets que ja no hi juguen. De la porta estant veu passar un matxo que ja no llaura. De la porta estant prega per una pluja que ja poca falta fa a uns camps erms.
De la porta estant, amb la seua cadira de boga, corcada com les cases [...]

Llegir l'apunt sencer »

Aleshores li vaig preguntar, ‘Mara, on anem?’ I em va contestar,‘On vols anar?’ Com a mi la veritat és que m’era igual no li vaig contestar i em vaig seguir deixant dur. I de sobte el carrer es va acabar. El carrer s’acabava en una porta gran. I dalt de la porta ficava “última casa [...]

Llegir l'apunt sencer »

Mara es va apropar a mi i em va agafar de la mà i Mara semblava que em coneixia perquè em mirava fixament als ulls. Mon pare diu que quan les persones es coneixen molt, quan es parlen sempre es miren als ulls i això vol dir que no tenen por que l’altre sàpiga quan [...]

Llegir l'apunt sencer »

Voleu saber com era Mara?, la Mara del somni, la de veritat ja us he dit com era. Mara era una xiqueta i era com totes les xiquetes, xicoteta i prima i t’agrada mirar-les perquè totes tenen com una cosa estranya que et fa que te les quedes mirant i penses coses o de vegades [...]

Llegir l'apunt sencer »

Quan jo era més xicotet, anava a escola amb mi un xiquet que li deien Pau i que era de Barcelona. Quan eixíem de l’escola sempre estava sa mare esperant-lo i l’agafava al bracet i el besava i ell li deia ‘Mara, Mara’. I a mi m’agradava com sonava: Mara… Jo sabia que Mara no [...]

Llegir l'apunt sencer »

Recorde també que un dia d’aquells de molt de fred que dorms tot acurrucadet i que quan t’alces de matí el llit no s’ha desfet gens perquè t’has estat tota la nit dormint quiet i que és una llàstima llevar els llençols i tornar a ficar-los perquè pareix que no haja dormit ningú, però tot [...]

Llegir l'apunt sencer »

Al meu poble no neva mai. Una vegada ja fa temps, estava jugant a la cuina i ma mare em va cridar des de la porta del carrer. ‘Corre, Nofre, vine i veuràs com neva’. Jo ja pensava en ninots de neu com els que havia vist a la tele i als tebeos, amb la [...]

Llegir l'apunt sencer »

La xinesa ens esperava al capdamunt del muntacàrregues, on tot just si cabíem les maletes i nosaltres. Vam haver de trucar dues vegades perquè ens obrira. A la dreta la seua habitació-cuina, desendreçada. A l’esquerra un pati de llums on romanien estesos els llençols tapats per un plàstic per protegir-los de la pluja. Una xica [...]

Llegir l'apunt sencer »

Publicat originàriament a forogroguet el 21 de maig de 2006
Vull creure
en un oblit etern
de nits de secà mar endins,
amb barca vella i sense vela,
ni timó ni vent;
sols la força de les ones
que m’empenye lluny,
lluny,
ben lluny…
cap als capvespres
de color taronja,
allà on s’uneixen
tots els déus blaus
del cel i del fons marí:
molt lluny,
………………..ben lluny,
………………………………….més lluny…
Vull ser
a la part [...]

Llegir l'apunt sencer »