Contradiccions

Els fets a voltes s’entesten en contradir les nostres opinions, les nostres conviccions. Més d’una volta he estat testimoni de com en avingudes de dos carrils els cotxes d’un d’ells s’han aturat per deixar passar una persona pel pas de vianants, mentre que per l’altre carril un cotxe amb excessiva velocitat no s’aturava. Per sort mai no ha acabat en , en atropellament del vianant, però jo, que em caracteritze per conduir habitualment a velocitat moderada he criticat sempre l’actitud d’aquests conductors.

Ahir vaig  eixir de casa un poc més tard del que és habitual i ja a l’avinguda d’Itàlia vaig triar el carril de l’esquerra per arrapar un poc de temps. La meua velocitat era un poc, no massa, superior a la permesa. Alguns vehicles anaven disminuint la seua velocitat a la meua dreta normalment per girar en alguna cantonada. Però aquells estaven aturats i no em vaig adonar que era un pas de vianants fins que vaig veure un home ja al mig del carrer. Vaig frenar però no vaig poder fer més que esquivar-lo. Què hauria passat si l’home haguera passat confiat? I si haguera estat un xiquet passant corrent? Segurament jo haguera acabat amb el cotxe a la mitjana, o potser no, potser…

Quin càstig mereixeria? La meua família em recolzaria. Ha estat un accident que li pot passar a qualsevol, segurament dirien. Però l’altra família, amb raó, opinaria molt diferent…

Entrades relacionades:

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pensaments i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>