Els meus llibres XXXIII: Los Santos Inocentes

Títol:
Autor: (1920-2010)
Any: 1981
Idioma original: Castellà

Editorial: Editorial Planeta
Col·lecció: Austral (659)
Any de l’edició: 2010
Idioma de l’edició: Castellà
Traductor:
ISBN: 978-84-08-09421-0

Encara que tinc viva la imatge de Paco Rabal cridant Milana bonita, no he vist mai la pel·lícula. Potser ara és el moment.

Un cap de setmana fora de casa dóna per a molt i més si Paula acaba el dia cansada i gitant-se tard. Si a casa no es desperta més de les huit, aquest cap de setmana ens ha donat treva fins passades les deu. Temps suficient per llegir-me la novel.la en poc més de dues sessions.

No és una novel·la llarga. Aquesta edició, de fulls amb contingut no en tindrà més de cent seixanta i amb lletra gran. En un primer moment em va sorprendre. No recorde haver llegit res de Delibes amb aquesta estructura. Són només sis capítols (llibres) i en cadascun d’ells només podem trobar un punt, el final. Les frases estan separades totes per comes, cosa que m’ha fet recordar Saramago. Això provoca un ritme de lectura de vertigen i permet mesclar la veu del narrador amb la dels personatges. Si no esteu avesats potser vos perdreu un tant, però paga la pena fer l’esforç.

Per mi el millor de l’obra el podem trobar a l’inici. És on ens presenta el personatge amb més força, Azarias. Un home amb retard intel·lectual que serveix per al senyoret de La Jara però que igual se’n va a casa de la seua germana que se’n torna al cortijo del senyoret. La seua gran passió és cuidar aus, primer un enorme mussol i al final del llibre una gralla. Per ell, ambdós, com la resta d’aus són milanas, Milana bonita.

La història transcorre als anys quaranta en una zona rural on els senyorets són més que patrons amos. Els servents són poc més que esclaus. Regula, la germana de Azarías, i Paco, el Bajo, són un matrimoni que viuen amb resignació el paper que els ha tocat en sort i que no gosen enfrontar-se als desitjos capriciosos del senyoret. Són tractats com simples eines de feina a disposició en qualsevol moment del dia. Els senyorets no tenen cap interés pels problemes personals del matrimoni. Quatre fills, una amb paràlisi cerebral, l’oncle Azarias també al seu càrrec amb greus problemes mentals…

Però la nova generació ja no és igual, ni per part dels senyorets; Míriam, la filla és l’única que demostra cert interés per la vida dels servents; ni per part dels treballadors, Quirce, el fill segon de Paco i Régula mostra el seu orgull, continua servent però es mostra distant amb els amos, i Nieves la filla menuda se n’adona de la degradació moral del senyoret i fins i tot s’atreveix a demanar la primera comunió, cosa vedada per a ells perquè no són considerats persones.

Un retrat d’un model social en decadència amb la pinzellada fina i expressiva de Delibes.

Entrades relacionades:

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>