L’altre dia em van sobtar unes imatges del judici a Arnaldo Otegui. Crec que se l’acusava d’homenatjar un terrorista d’ETA, cosa que, per més fàstic que em done, no puc deixar de pensar que és un delicte d’opinió. L’advocada d’aquest senyor volia fer patent que el seu client estava en vaga de fam i no se li va acudir altra cosa que demanar permís a la presidenta, la senyora Ángela Murillo, per què l’acusat beguera aigua. La petició era sorprenent però que la magistrada contestara’como si quiere beber vino’ em va sobtar encara més. Per altra banda la presidenta demana Otegui si condemna el terrorisme, ell es nega a contestar i la senyora Murillo afirma que ja sabia que no anava a contestar.
Queda clar que el senyor Otegui recolza una banda de fanàtics que busquen excuses per matar qualsevol innocent. Però la justícia no pot semblar que no és imparcial i més davant d’aquesta gent. I aquesta senyora amb aquestes respostes el que deixa entreveure és que abans de començar el judici ella ja ha decidit que l’acusat és culpable. La justícia, com la dona del césar amb l’honestedat, amés de ser imparcial ho ha de semblar. No m’agrada i menys m’agrada que aparega en els mitjans de comunicació com una gesta, com una actitud a imitar. Els jutges han de ser imparcials encara que se’ls faça tot agre, és la seua feina.
Disculpeu, és que a mi m’agrada la teoria del dret, però la pràctica…
