Diumenge vam començar una nova temporada de teatre. Fa uns mesos estava convençut que amb el naixement de la xiqueta enguany ens quedàvem sense teatre. Però… ens ho podrem compaginar bé. Els tios de la xiqueta tenen el carnet bàsic i els pares el total, així que quan uns estan al teatre els altres cuiden Paula.
Per començar estava programada La marquesa de O de Heinrich Von Kleist i dirigida per la coneguda Magüi Mira. A mi em va venir al cap immediatament una pel·lícula eròtica dels 70, Historia de O, però res a veure. Això sí, també existeix un film de 1976 d’Éric Rohmer basat en aquesta obra, però la memòria és selectiva.
També teníem actors famosos per la televisió. Amaia Salamanca i Josep Linuesa de la sèrie Sin tetas no hay paraíso. Amaia em va parèixer molt més guapa al natural i Josep té una planta que ningú no diria quan el veu per la tele. En quant a la interpretació no em va parèixer res espectacular. Amaia la vaig veure poc solta, o em va parèixer, potser per tractar-se del seu debut al teatre.
Amés d’ells, dos veterans. Tina Sáinz amb una gran llarga trajectòria en cinema, teatre i televisió, i Juan José Otegui, tota una vida dedicada al teatre. No és que jo els coneguera massa, ja sabeu que jo per als noms sóc molt dolent i ma no sé quin actor va fer quina pel·lícula ni qui és aquell actor que la cara pareix que em sone.
L’obra va començar amb un monòleg llarg i crec que innecessari de Tina Sáinz que no era més que una introducció que crec que perfectament l’haguera pogut fer una veu en off. Després uns moments on no sabia si la cosa anava en broma o era seriosa, amb gags que pareixia que no casaven en una situació aparentment dramàtica. Però poc a poc vaig entrar en el joc, o em vaig conformar, i va acabar pareixent-me una obra entretinguda, no extraordinària però entretinguda.
Un poc de l’argument. La casa d’una jove marquesa vídua és assaltada per l’exèrcit rus i ella és raptada pels soldats amb intenció de violar-la (tot açò és anterior al començament). Un jove oficial rus ho evita, la rescata i la torna a casa (ací comença la representació) però davant de la bellesa de la jove no pot estar-se de ser ell qui la viole mentre ella roman inconscient. Penedit torna al poc de temps per casar-se i encara que la jove se sent atreta i els pares el veuen amb bons ulls, pensen que és tot massa precipitat i decideixen que han de reflexionar i li demanen que torne passat un temps. Mentrestant la marquesa s’adona que està embarassada encara que no s’explica com i decideix escriure un anunci al periòdic pregant que es presente el pare per contraure matrimoni. Els pares no se la creure i se senten deshonrats…
Això és tot, pareix que enguany la temporada ha començat amb més bon peu que la temporada passada. Esperem que continue així. La propera el 7 de febrer amb l’habitual Sergio Caballero.
