La princesa Paula
divendres, 08 gener, 2010 per Escèptic
Paula és la filla del rei, però ella no ho sap. Encara que supose que alguna cosa sospitaria perquè em mirava i aquelles barbes no li resultaven estranyes. Cara de sorpresa i inclús algun somriure. Enguany el rei no va venir a dur-li regals, només volia fer-se una foto amb la seua princesa. Potser l’any que ve serà un altre el rei que li durà els regals, perquè jo vull viure-ho també des de l’altre costat.
Enguany em va passar tot molt ràpid. La pluja ens va respectar quasi fins als final. La meua neboda no em va conèixer, em tenia por al principi i després de donar-li els regals la por es va tornar en indiferència. Després xiquets i més xiquets, alguns amb molta il·lusió, altres ja l’havien perduda, és un mal que cura l’edat. Uns amb massa regals, altres amb els justos per no fer excessivament llarga la visita del rei. Alguns no gosaven mirar-me, altres no volien deixar-me anar i em donaven instruccions sobre on havia de deixar els regals a casa els avis o els oncles. Uns m’explicaven amb tot detall com s’havien portat durant l’any, amb detall però amb poca sinceritat, i altres per no mentir simplement callaven.
Per fi Paula. Dormia quan vaig arribar però es va despertar a l’agafar-la. No va plorar, no va tenir por. Gens. Ja arribarà el moment.
