Quan Bancaixa va dur l’exposició de Sorolla a València no vam tenir l’oportunitat de veure-la així que només ens vam assabentar que el Prado organitzava aquesta ens vam comprometre a anar-hi. Fa un parell de mesos vam comprar bitllets de tren, entrada i vam contractar l’hotel.
El tren ens va costar més del que esperàvem només vam encontrar tarifes reduïdes per a l’anada. Amés va tenir retard tant a l’anada com a la tornada. L’Alaris té ara el punt de partida i arribada a Madrid a l’estació de Chamartín, encara que té una aturada a Atocha. Nosaltres vam comprar fins Atocha però resulta que és Atocha Rodalies i aquesta estació està preparada per a rodalies i no per a llargues distàncies. Quan vam arribar no sabíem per on eixir perquè l’eixida eren torns on havies d’inserir un bitllet magnètic (els de rodalies) i, evidentment, nosaltres no el teníem. Després de voltar ens vam adonar que havien habilitat una eixida on t’obrien la porta manualment mostrant el bitllet. Alguna gent avesada a que no li demanaren el bitllet se l’havia deixat al tren i van tenir algun problema. Al tornar no van deixar baixar a l’andana fins cinc minuts abans d’arribar el tren i la cua era considerable. Quan nosaltres vam poder baixar el tren ja havia arribat i encara hi havia gent a la cua, això va provocar retard. També em va cridar l’atenció que al pujar a València ens feren passar les bosses per detectors, però al pujar a Atocha no. Això no té cap sentit, o fiquen seguretat en totes les estacions o en cap. Si algú vol pujar coses que no toquen ja sap que ha de triar Atocha.
L’hotel molt bé. El vam triar per booking i vam torna a encertar. L’hotel (Victoria4) estava a un minut de Sol i a deu del Prado. L’hotel era novíssim i només ens va costar 78 euros amb desdejuni inclòs. Això sí, el llit de matrimoni un poquet xicotet. En circumstàncies normals no passa res, però la meua dona està embarassada de sis mesos i mig i ara necessitem un poc més d’espai.
El sistema de venda d’entrades per Internet del Prado deixa un poc que desitjar i l’atenció telefònica per resoldre problemes amb la venda més encara, però bé, les vam comprar. I l’exposició millor del que esperàvem. S’exposen 102 obres. Nosaltres vam tardar unes tres hores en veure-les totes, però és que nosaltres ho llegim tot, ens aturem una bona estona davant de les que més ens agraden i quan acabem de rodar-ho tot tornem a repassar aquelles que ens han sorprès. Amés de les obres de platja plenes de llum que tots coneixeu vaig descobrir uns retrats que em van impressionar. Potser el que més em va decebre són els grans panells de la Hispanic Society, els vam veure quasi al final de tot i després de veure tot el que havíem vist, sí, eren molt grans, però els faltava alguna cosa… per al nostre gust, clar.
Va ser un viatge molt curt, de poc més de vint-i-quatre hores que ens va saber a molt poc. Pensàvem que a causa de l’embaràs la meua dona no tindria ganes de molt de viatge, però s’encontra molt bé. De saber-ho ens haurìem quedat algun dia més per Madrid perquè l’ambient era fantàstic.
Fins setembre teniu temps. Si teniu oportunitat no deixeu d’anar, val la pena. Nosaltres no vam poder deixar de gastar-nos uns quants euros en records de l’exposició. Si aneu, ja em contareu.
Qué pasada, a mí también me hubiera gustado ir a Valencia a verla. La semana pasada estuve en una conferencia con el ex-director del Prado concretamente con quien ahora organiza y recorre toda España con la exposición de Sorolla y ya me dejó fascinada con su charla y con los cuadros que analizó y por supuesto con ganas de ver todas las obras porque Sorolla es uno de los más grandes pintores que tenemos.
Una lástima que fuera tan fugaz vuestro viaje pero bueno quien tiene pensado ir únicamente a la exposición temporal… en dos días es suficiente.
Saludos!
La veritat és que una vegada allí ens hauríem quedat més temps, però fa dos mesos quan ho vam organitzar pensàvem que se’ns faria pesat. Ja tindrem temps de tornar. Ens han dit que la casa Museu de Sorolla a Madrid és una passada, així que haurem de tornar més endavant.