Títol: El viaje del elefante (A viagem do elefante) 
Autor: José Saramago (1922)
Any: 2008
Idioma original: Portugués
Editorial: Santillana Ediciones Generales. Alfaguara
Col·lecció:
Any de l’edició: 2008
Idioma de l’edició: Castellà
Traductor: Pilar del Río
ISBN:978-84-204-7463-2
Els que em seguiu de fa molt de temps haureu llegit més d’un comentari de llibres de Saramago, sabeu que és un dels meus escriptors preferits. Però aquesta vegada m’ha decebut. El viaje del elefante conté la ironia de Saramago, té destells de genialitat a l’inici però després es queda en no res. Un anar passant, duent endavant una història sense cap força fins arribar al final. El llibre té poc menys de tres-centes pàgines però és una quantitat que enganya, l’edició és amb lletra gran. En realitat és una noveleta que es pot llegir en una o dues vesprades d’aquelles de poca feina. A mi m’ha costat més, ho sé, em costa llegir, cada vegada més.
Saramago va veure una història i la va escriure. El rei Joan III de Portugal regala al seu cosí Maximilià, arxiduc d’Austria, que està de visita per Espanya, un elefant. El llibre relata el viatge de l’elefant i el seu cuidador des de Lisboa fins Viena. Però no li va treure tot el suc. Se nota que va començar amb ganes però se va deixar dur. Una obra menor d’un geni.
Total, vens a dir-nos que és una història per encàrrec, de les que donen de menjar a l’escriptor i poc més… Sol passar també en altres terrenys artístics, a més del literari: els escriptors, pintors, escultors, cineastes i artistes en general són humans i, per això mateix, també tenen dret a menjar i, fins i tot, a fer calaix.
El problema és quan es mitifica una marca o un nom i ja no ens atrevim a opinar en contra: tots els genis podem tenir males obres (Saramago, per mi ho és) i també poden haver-hi artesans que, pel que siga, se’ls ha elevat a la categoria “d’artista” (per exemple, a mi no m’agrada res del que fa Ripollés: ni pintura, ni escultura, ni res de res… em sembla un autèntic frau!) i ara sembla políticament incorrecte dir-ho.
Gràcies per la informació, m’estalviaré aquesta lectura.
Evidentment, on diu “tots els genis podem”… hauria de dir “poden”… que conste!
Home, jo pensava que m’estaves també incloent dins dels genis. Bé siguem modestos…
Supose que els editors faran pressió per publicar noves novel·les dels grans noms de la literatura i passen aquestes coses. Tot i això segur que llegiràs llibres molt pitjor que aquest.