O potser no…

Açò va a ser un tostó d’entrada, vos avise. Si voleu continuar llegint és sota la vostra responsabilitat.

Queda una setmana. I, com jo, supose que la majoria de vosaltres ja n’estareu més que farts. La majoria de la gent no sap què és exactament el que estem votant. Europa queda molt lluny i els partits mai no parlen d’Europa amb una visió global, europeista, sinó sempre amb clau nacional (nacionalista, més bé). Tots s’omplen la boca d’Europa però a l’hora de la veritat tots aquells que tan poc nacionalistes són ho demostren ben poc. Si escolteu els partits majoritaris qualsevol diria que anem a votar per al parlament espanyol.

I clar, no podia ser menys, es preveu que la participació siga d’un ridícul 40%. És el que el cos ens demana a tots. Però, no anar a votar suposa un càstig per als partits majoritaris que tan fastiguejats ens tenen? No, realment no. Dilluns ens diran que han obtingut més del 40 per cent dels vots. En realitat és el 40% del 40%, menys del 20% de la població amb dret a vot. I amb un percentatge tan minúscul es sentiran legitimats per dir que la gran majoria els recolza. I gràcies que la circumscripció única d’aquestes eleccions ajuda a la proporcionalitat, si foren unes eleccions generals amb aquest ridícul 20% es podria obtenir una majoria absoluta sense problemes. Si vos quedeu a casa no li feu cap mal a PSOE i PP, ells se’n riuen, els té igual, tenen uns vots fixes, quan menys gent vaja a votar més percentatge tindran.

A mi d’aquestes eleccions m’agrada la circumscripció única. Sé que és criticada pels nacionalismes perifèrics (per distingir-los dels nacionalismes espanyols). Obliga a unes coalicions que no solen satisfer els seus components, però que són necessaries per evitar perdre representació. A mi m’agrada perquè, com he dit abans, ajuda a la proporcionalitat. I el que no m’agrada és que en aquestes coalicions t’informen ben poc de qui estàs votant realment. Si agafeu la papereta per exemple del Bloc, veureu que el cap de llista és Enric Nomdedeu, però això no és així. La candidatura no és del Bloc sinó de Coalició per Europa i heu de saber que abans d’Enric, que és el sisé a la llista, hi ha representants de Convergència, d’Unió, del PNB i fins i tot de Coalición Canaria. Això no m’agrada, no que s’haja fet la coalició, sinó que la papereta no reflexe qui s’està votant, crec que és ocultar informació. Tot i això, per poc que em seguiu, quasi que podreu endevinar que hi ha moltes possibilitats que el meu vot vaja a aquesta llista (o potser no…)

Analitzem. Tenim per un costat que l’abstenció no suposa un càstig i per un altre que tenim unes eleccions amb un sistema electoral de gran proporcionalitat. Doncs aprofitem. Anem a votar. A les eleccions europees és on més val el nostre vot, on menys sentit té el vot útil. Recordeu que en unes eleccions com aquestes Ruiz Mateos va obtenir dos diputats (també cal recordar que aleshores a Espanya li corresponien més diputats que ara) i que una agrupació d’estudiants, crec que era de biologia, es va retirar perquè les enquestes li donaven un diputat ara fa crec que deu anys. A unes eleccions generals amb 350 diputats en joc això hagués estat simplement impossible. Cal anar a votar. Si voteu partits majoritaris ja estareu convençuts, si voteu partits minoritaris ara més que mai el vostre vot compta. I si no voleu votar ningú aneu, agafeu la papereta que vos done la gana, a l’atzar, al més friki, la que tinga el nom que vos faça més gràcia, la d’un partit anti-sistema, la que vulgueu. La fiqueu dins del sobre i voteu. Segurament el vostre partit no obtindrà representació, no passa res tampoc ho volíeu, però el que sí obtindreu és que els majoritaris veuran que no representen més del 40% de l’electorat sinó realment menys del 20%.

Heu arribat fins ací? Ho he llegit tot? Sí que teniu poca feina. Em fareu cas? Supose que no. M’ho imaginava.

Etiquetes: Bloc, Coalición Canaria, Convergència, Eleccions, Enric Nomdedeu, Parlament Europeu, PNB, PP, PSOE, Ruiz Mateos, Unió