Ens havíem fet el proposit de no caminar molt, teníem pagat el transport públic i l’havíem d’aprofitar. El pla del dia era visitar pel matí les termes de Caracalla i les catacumbes, tornar a l’hotel a descansar i per la tarda San Giovanni in Laterano i allargar-ho per viure un poc la nit romana. Bé, a la nit no vam arribar, dues terceres parts del objectius coberts… Això sí, caminar vam caminar més del que comptàvem.
El metro ens va deixar a Circo Massimo, sí allà on les carreres de quàdrigues de Ben-Hur. Ara és una enorme explanada als peus del Palatino, un immens parc. Vam haver de caminar un poquet, no massa, per arribar a les termes. L’entrada val sis euros però t’ofereixen també una entrada, que costava poc més de vint euros i que et servia per entrar amés al Coliseu, al foro i uns quants llocs més que no recorde, potser algun museu. Ja sabeu, potser vos convé anar el primer dia a les termes i comprar allí l’entrada combinada. De les termes queden uns murs gegantins, unes sales grandíssimes i alguna resta de mosaics, tot envoltat de jardins. Vam anar ben prompte i en dia feiner, estàvem quasi sols, un començament relaxant en un lloc pensat per això mateix. Les termes no eren només uns banys públic, sinó tot un macro-espai d’oci. Vos podeu riure de Marina d’Or.
A l’eixida de les termes, a la dreta, just al Viale delle Terme di Caracalla, no a la via de servei sinó a l’andana principal hi ha una aturada de l’autobús 118. És un micro-bus que et du a les catacumbes i comença la seua ruta a la Piràmide (també podeu agafar el 218 a San Giovanni). El vam agafar, una parella que semblava nòrdica va preguntar el conductor on havien de baixar i darrere d’ells vam baixar nosaltres. Estàvem just front a l’església de Domine Quo Vadis?, on hom diu que Sant Pere quan fugia de Roma va encontrar-se amb Jesucrist. Allí també teníem l’entrada al recinte on s’encontren les catacumbes de San Callisto, les més grans de les tres que es poden visitar. Vam entrar darrere de la parella que venia a l’autobús amb nosaltres i vam començar a caminar per un camí flanquejat per xiprers. El camí no s’acabava mai i l’altra parella cada vegada corria més i al final ens vam adonar per què. Un rètol deia que l’última visita del matí era a les 12 del migdia (per la vesprada obrin a les 14 un parell d’horetes més) i faltaven només cinc minuts per l’hora de tancada. Vam caminar aproximadament un quilòmetre però vam arribar justet per l’última visita guiada.
Les catacumbes de San Callisto tenen vint quilòmetres de galeries però la visita només recorre uns centenars de metres. Això sí, és suficient per fer-se una idea del que es tracta, un laberint de passadissos estrets amb tombes excavades a ambdós costats, un lloc poc recomanable per a perdre’s. De les tombes pràcticament només queden els forats, els marbres gairebé han desaparegut per complet, afortunadament sí que es poden veure algunes pintures i inscripcions.
La visita no és massa llarga, mitja horeta si incloem l’explicació que et fan abans de baixar, així que vam decidir tornar per on havíem vingut i visitar l’església de Domine Quo Vadis? I d’allí seguint la Via Appia Antica, que volta el recinte de San Callisto vam anar a buscar la tomba di Cecilia Metella i un tram de la Via Appia original. Un consell, no camineu per la Via Appia Antica en dies feiners, el transit és intens, la velocitat dels vehicles no massa moderada i les voreres pràcticament inexistents. Ho vaig passar malament i amés el que anàvem a veure estava més enllà de les catacumbes de San Callisto, passant les de San Sebastiano. Al final del tram original de la Via Appia vam encontrar un xicotet baret on ens vam menjar un entrepà i un gelat que ens va saber a glòria i just enfront del baret hi ha una parada d’autobús. Vam enllaçar bus i metro i cap a l’hotel a descansar.
El que vam fer nosaltres és una barbaritat, no volíem caminar massa i jo no sé la de quilòmetres que deguérem fer. Si voleu fer aquesta jornada la meua recomanació és que la feu el primer dia, així a les termes podeu comprar l’entrada combinada que vos he comentat. Teniu en compte que les catacumbes tanquen a les dotze si voleu visitar-les pel matí haureu d’estar a les termes a primera hora perquè la freqüència de pas de l’autobús 118 no és molt alta. Si voleu visitar Domine Quo Vadis feu-ho abans de visitar les catacumbes i si no la voleu visitar no baixeu allí, l’autobús vos deixarà a la porta de les catacumbes de San Sebastiano. Si baixeu a San Sebastiano esteu també al costat de San Callisto i prop de la tomba di Cecilia Metella i el tram de Via Appia original.
Per la tarda, després de descansar, el metro ens va deixar a les portes de San Giovanni in Laterano, és la catedral de Roma. Es tracta d’una basílica immensa, si aneu a visitar esglèsies és visita obligada, després de Sant Pere al Vaticà, és clar. Al costat de San Giovanni teniu un edifici on encontrareu la Scala Santa, que segons la tradició és la que Jesucrist va pujar i baixar al palau de Pilats. La Scala Santa només es pot pujar agenollat, nosaltres no ho vam intentar.
A la part de darrere de San Giovanni encontrareu el baptisteri, no deixeu de visitar-lo.
Després vam voler visitar San Clemente, però abans vam castigar els nostre peus caminant altra volta en direcció contrària, quin dia… Si podeu no deixeu d’anar a San Clemente. Els plànols que vos donaran a Roma i els que pugueu encontrar pel carrer no la destacaran (no sé perquè), però si compreu alguna guia segur que parla d’ella. S’encontra entre San Giovanni i el Colosseo per la Via de San Giovanni in Laterano (si esteu a San Giovanni no feu com nosaltres, el carrer que du a San Clemente està a la part de darrere de la basílica). San Clemente són tres temples sobreposats, un del segle XII, un altre del IV i baix de tot un temple dedicat a Mitra. Només vam tenir l’oportunitat de visitar la planta superior, que és realment curiosa, però potser vosaltres tindreu més sort.
I, un altre dia sense eixir per la nit perquè ja només ens quedaven forces per agafar el metro a Colosseo, sopar prop de l’hotel, i dormir, dormir, dormir… No volíem caminar… Ah, crec que va ser esta nit quan mentre mirava la televisió el llit va començar a tremolar. Poc després el teletext va confirmar que havíem viscut un terratrèmol.
Que días más intensos! no sé cómo te puedes acordar de todo ahora! son muy detalladas tus crónicas, se agradece! Quedan más jornadas no? un saludo!
Em queda una jornada intensa i la de tornada (i quan vam estar de viatge de noces que encara ho tinc pendent). Sí que van ser intensos, sí, i això que volíem un viatge tranquil pel tema de l’embaràs…
I encara li’n quedava temps d’anar fent fotografies, per a ensenyar-nos-les als seus seguidors.