La cuina de l’Escèptic: rotllo de carabassat
dilluns, 05 gener, 2009 per Escèptic
Ja fa anys vaig deixar la recepta en algun lloc, no sé si a forogroguet o a l’antic fòrum de vila-real.net, però la setmana passada vaig tornar a fer-ne un i vaig pensar que estaria bé encetar una secció de cuina. Hui, llegint l’article sobre les casques al bloc de Toni Pitarch ja m’he decidit. Així que anem per feina.
Rotllo de carabassat
Com es tracta d’un rotllo necessitarem un motlle adient, si no en teniu per casa per molts pocs diners n’encontrareu a qualsevol ferreteria. El demaneu de mitja dotzena, que és la quantitat d’ous que emprarem.
Ingredients:
- un poc de mantega, margarina o similar, amb cent grams anem més que llestos i potser amb cinquanta també.
- sis ous
- dos-cents cinquanta grams de sucre
- dos-cents cinquanta grams d’ametlla crua ratllada
- dos-cents cinquanta grams de carabassat. Això és dolç de carabassa, en castellà calabazate, a qualsevol gran superfície n’encontrareu a la secció de fruites confitades i més per aquestes dates, però segurament serà millor si aneu al mercat central.
I ja està, ja ho tenim tot. Així que ens rentem les mans i vos explique com se fa.
Primer de tot separem les clares dels rovells. Es necessita un poc de tècnica però no és difícil. Partim un ou i sobre una safeta l’obrim amb la precaució de que el rovell es quede en una part de la closca. Anirem passant el rovell d’una meitat de closca a l’altra diverses vegades i la clara ens anirà caient a la safeta. Això ho farem amb els sis ous. Els rovells esl deixarem apart un un plat.
Continuem amb la part fàcil. Amb un ratllador ratllarem tot el carabassat i quan el tinguem ratllat el mesclarem amb els rovells. Senzill, no? Doncs això serà el farciment del rotllo.
Ara ve la part més cansada, alçar les clares. Encara que ara en qualsevol casa hi ha un aparell per alçar clares. Doncs bé siga a mà o a màquina alcem les clares. Com sabem que ja estan ben alçades? Molt fàcil, gireu la safeta del revés i si no cauen estàn més que bé.
Una vegada alçades les clares afegim el sucre i ho menegem ben menejadet fins que es disolga. La millor forma de ferò és amb la mà (per això ens les hem rentades) així amb el tacte sabreu perfectament si està o no ben disolt. Després afegirem l’ametlla ratllada i tornarem a remoure la mescla fins que quede uniforme. I ja tenim l’altra part. Ara només queda montar i fornejar.
I la mantega? Doncs la mantega és per untar-la al motlle per evitar que el rotllo s’enganxe. Untarem tota la part de dins del motllo perquè si untem la de fora ho farem tot fet un fàstic i no ens haurà valgut per res. I ara ja amb l’ajuda d’una cullera anirem dipositant pel fons del motllo més o menys la meitat de la massa de les clares, sucre i ametlla. Després ficarem damunt i també amb l’ajuda de la cullera la mescla de carabassat i rovells tenint en compte que quede ben centrada, no oblidem que és el farciment i no s’ha de veure fins que no el tallem. I finalment ho taparem tot amb la resta de massa que ens havia quedat.
Ja ho tenim, només cal ficar-ho al forn. El forn s’ha de precalentar uns deu minuts a foc fort i desprem fiquem el rotllo dins sense baixar la temperatura. Als cinc minuts més o menys veureu que la massa ha pujat i sobrepassa fins i tot les vores del motlle és l’hora de baixar la temperatura a mitjana. Esperarem poc més de mitja hora i ja podem mirar si està fet. Com sabem que està fet? Fàcil, punxem el rotllo amb un furgadents i si el furgadents ix humit és que encara li falta un poquet, si ix eixut ja podem apagar el forn i treure el rotllo. El rotllo està fet, però encara no s’ha de treure del motlle perquè es trencaria tot, un poc de paciència que ja que hem arribat ací no cal fer-ho ara tot malbé. Quan el rotllo estiga fred posem una safata a sobre del motlle, li donem la volta i ja el tenim (si de cas abans de voltar-lo podeu passar un ganivet per les vores per assegurar-vos que no està enganxat i que no es trenque al donar-li la volta).
Això és tot, per presentar-lo l’adorneu com vulgueu. El més clàssic és moldre un poc de sucre i espolvorejar-lo per damunt. Si vos atreviu ja em contareu.















Perdona’m el retard en contestar-te, però porte(m) uns dies molt durs… La secció de cuina és necessària, almenys la tradicional i la teòrica, perquè els que, a més, domineu la pràctica pogueu il·lustrar-nos doblement.
El rotllo de carabassat fa molt bona pinta… llàstima els regals que, per aquest temps, en solen portar els Reis (colesterol, triglicèrids, etc.).
Retard? Quin retard home? Ni que tingueres cap obligació… Jo, la veritat és que no domine molt el tema però alguna coseta que altra faig. El segon capítol intentaré que siga baix en colesterol, triglicèrids i tot això. O potser no…