Accionistes i noms apuntats en un paper
dimarts, 30 desembre, 2008 per Escèptic
No fa mol em vaig assabentar que s’havia celebrat la junta d’accionistes del Villarreal C.F. Jo sóc accionista però ningú no em va avisar. No tenien cap obligació, només és necessari publicar la convocatòria en un parell de diaris. Fa uns anys, ja en fa uns quants, sí que rebíem una carta, era un detall. No en tenien cap d’obligació, però era un detall. Després molts ni anàvem però altres igual sí. Què som els accionistes del Villarreal? Doncs només uns noms apuntats en un paper, en som pocs, molt pocs però ningú no ha tingut mai cap detall amb nosaltres. No en tenen cap d’obligació. Quan ningú no volia saber-ne res d’un equip de segona amb un futur incert nosaltres ens vam gastar, tampoc no en teníem cap d’obligació. No hem rebut res més a canvi que la satisfacció de poder dir que som propietaris, encara que faça riure, del Villarreal C.F. Altres accionistes d’altres clubs sí que han obtingut beneficis, nosaltres cap ni un, ni tan sols el club és capaç de gastar-se un centenar d’euros (no crec que coste més diners) en anunciar-nos de forma personalitzada la junta d’accionistes. No en tenen cap d’obligació.
Hui he rebut una carta. M’anunciaven una junta d’accionistes. No, no del Villarreal. És d’un banc. Vaig comprar-ne accions ja fa uns mesos (amb una rendibilitat desastrosa, per cert, però paciència). Em diuen la data i hora, l’ordre del dia i fins i tot em donen facilitats per votar els diferents punts sense anar-hi a la junta. Ni tan sols sóc client del banc, ni interés que tinc, la meua participació és ínfima, percentualment parlant infinitament menor que la meua participació al Villarreal C.F. Però m’han avisat, és un detall, i segurament els faré arribar els mus vots als punts de l’ordre del dia (encara que siga una abstenció perquè alguns no sé ni desxifra-los).
I per què vos conte açò si no en tinc cap d’obligaciò?















Ens ho contes perquè la llibertat d’expressió és un dret democràtic que, per cert, també ens retallen de tant en tant, com ara el dret a la informació dels xicotets propietaris, accionistes o ciutadans… El món és dels grans i massa sovint ens ho recorden: ha desaparegut el xicotet llaurador, el xicotet industrial, el xicotet comerciant… volen fer desaparéixer els partits polítics que molesten al bipartidisme, etc.
De tota manera, sempre podràs pressumir -parafrassejant un amic meu- tot dient que entre tu, Fernando Roig i quatre més dirigiu un dels clubs de futbol més importants d’Europa (la frase de l’amic és aquesta: entre Porcelanosa i jo facturem més del 50% del que exporta la ciutat de Vila-real). El que no se consola és perquè no vol…
No cal que siga el teu amic, jo més d’una vegada he dit que Roig i jo som socis. I com diu el teu amic entre ell i jo tenim més del noranta per cent de les accions.
Ah… i per si de cas feliç any nou
No puntxes que éste no es el lloc…
feliç, tant de bo siga un poc menys fotut que el 08.
Fotut el 2008? Jo no el considere un any dolent per mi. La crisi de moment no m’ha afectat i ha estat l’any que m’he casat i, encara que va passar la desgràcia que va passar, tota la resta va anar fantàsticament bé i amés allò va dur un recolzament dels amics que serà difícil d’oblidar. Jo, personalment el considere un bon any.
Ja veurem el 2009, si podem continuar evitant el marejol econòmic en un parell de mesos tinc una revisió d’hipoteca que promet donar-me una molt bona alegria.
Me alegro de que habites en el Planera Oggo, tengo un amigo Mentalmente Divergente que tambien lo hace.
Que tus profecias se cumplan y cumplamos muchos más.
Eixe amic teu també podria deixar que li contestàrem als seus comentaris…