Treballar en un reality
dijous, 04 desembre, 2008 per Escèptic
Quan hui me n’anava cap a casa, realment cap al dentiste, una vegada acabada la meua jornada laboral tenia exactament eixa impressió, que estic treballant en un reality show. Potser no tan sol treballant, potser la vida és en ella mateixa un reality, però això seria ja ficar-nos en filosofades i hui no toca.
Faltaven deu minuts per acabar l’horari laboral, que no és l’hora habitualment d’acabar de treballar, i ens han cridat a tot el departament a una reunió. Anàvem a una sala de reunions que solen utilitzar els directius, nosaltres per comentar coses del treball no necessitem tants luxes. Era evident que no es tractava d’una reunió normal, alguna cosa anava a passar. No ens equivocàvem.
Un alt directiu ens esperava assegut mentre tots anàvem ocupant cadires amb cares de circumstàncies, supose, al seu voltant. Ja sabeu, el moment difícil, cada vegada més. No és moment per projectes que s’allarguen massa en el temps, que la seua fi prevista per temps enrere en aquestos moments no se sap certament quan esdevindrà. Cal suspendre el projecte i això comporta que el departament està superpoblat. Algú continuarà amb la seua feina, algú haurà de canviar de lloc i algú, amb totes les bones paraules de l’empresa, tornarà a casa per nadal sense haver de preocupar-se per la feina (perquè no en tindrà).
I així estem. Demà a treballar i esperar a veure qui serà el nominat a abandonar la casa. Si em toca a mi hi haurà una entrada al bloc que es titolarà posa un escèptic a la teua vida, escrita des de la cua de l’atur.
