El congelador
diumenge, 30 novembre, 2008 per Escèptic
No, no vaig a parlar de l’oratge encara que ho semble pel títol, hui, fira de Santa Caterina amb fred típic de Santa Caterina clàssica, no la dels últims anys… Vaig a parlar de teatre, de l’obra de divendres inclosa en l’abonament. Aquesta no duia personatges televisius famosos a nivell estatal, només venia, altra vegada, Sergio Caballero. Este xic no sé en quantes companyies diferents treballa ni quantes obres du al mateix temps, però ja s’està convertint en un clàssic. Tots els anys el tenim per ací i cada temporada amb una obra diferent.
Com deia, no teníem estreles, o pseudo-estreles, de la televisió. I això es va notar en l’assistència. No s’hauria d’haver notat perquè els abonaments estan tots venuts, però si fa fred i a l’obra no apareix cap famós (no, Sergio no és un famós, és un xic del poble i ja està) doncs molta gent prefereix quedar-se a casa. Una llàstima els seients buits, però què anem a fer-li, som a Vila-real. Encara que moltes voltes em dona la impressió que estem a Springfield en un capítol qualsevol dels Simpson. Tant ací com allí siga quina siga la situació, sempre veus les mateixes cares, Moe, Barnie, el director de l’escola…
L’any passat Sergio, a Las Sirvientas, em va avorrir, però enguany no. El texte no em va parèixer madur del tot i el tema em recordava alguna cosa, però després d’un inici un tant irregular tant l’obra com els actors van anar creixent-se i al final van aconseguir fer-me entrar en el seu joc i inclús emocionar-me.
Un carnisser i el seu dependent són tancats per uns atracadors en el congelador de la carnisseria. Poc després sabem que la relació no és només professional, són germans. Les opcions d’eixir són mínimes i ho saben i és en situacions crítiques com aquesta quan les emocions afloren i la hipocresia desapareix, no cal ja ocultar res, quin sentit tindria? Tocs d’humor que fa més lleuger el drama i un final que no podia ser més que l’esperat.
Els actors són Sergio Caballero, que té moments, al meu parèixer, de gran actor, i Abel Zamora, més jove i menys madur en l’ofici però amb gran futur perquè se’l veu que gaudeix dalt de l’escenari. Al final l’obra, segons el llibret de l’abonament, resulta que és d’Abel cosa que em va sorprendre, per la seua joventut, però em va fer comprendre perquè li mancava eixe toc de maduresa. El director Sergio, la seua experiència es notava en el muntatge.
Com ja he comentat moltes voltes que el actors siguen coneguts no vol dir que l’obra siga bona, ni que no ho siguen que siga dolenta. Per mi la tercera d’abonament, tot i no ser una cosa excepcional, va ser la millor fins ara amb diferència. I ara a esperar que ens prepararà Sergio per la temporada que ve.
