Verona va ésser la primera gran sorpresa. No esperàvem massa d’aquesta ciutat, pensàvem que poca cosa més veuríem que l’aprofitament turístic del mite de Romeu i Julieta. Però ens equivocàvem, Verona és molt més que això, millor dit, Romeu i Julieta només són una anècdota, que sí, atrau molta gent i inclús ha donat per construir un mític i, evidentment, totalment fals bacó de Julieta.
Estàvem de pas cap a Venècia, vull dir cap l’hotel en un poble desert proper de Venècia. Això vol dir que teníem poc de temps per visitar la ciutat, un parell d’horetes. Només arribar ens vam encontrar amb l’Arena, un amfiteatre romà molt ben conservat i que utilitzen per programar òpera. I després passejar pels carreronets plens de, com no, fantàstiques botigues, fins les places, la piazza delle Erbe on vam comprar els primers records en un bonic mercadet, la piazza dei Signori on vam comprar els segons en una casa de souvenirs… No, no tingueu una mala impressió, no som dels que van a Itàlia a comprar, com alguns dels nostres companys de viatge, nosaltres anàvem a veure, però alguna cosa has de dur als familiars, no?… Vam voltar per les places, admirar els edificis que les envoltaven i el monument funerari dels Arche Scaligere que lamentablement estava en procés de restauració.
I una vegada fet això ja ens vam arrimar a la teòrica casa de Julieta on la gent s’amuntegava per fer-se una foto tocant-li un pit a l’estatua que representa a la jove Capuleto. Vam entrar i eixir, res d’interessant comparat amb tota la resta. Però ja ho he dit en viatges d’aquest tipus vas contra rellotge, tornada a l’Arena i cap al restaurant on ens donarien un sopar que més pareixia un aperitiu. Després ja ens vam torar a la ruta fins Lido di Jesolo, un enclau costaner proper a Venècia que va resultar estar totalment desert i on no vam poder fer més que gitar-nos a dormir en un hotel del qual també vam haver de fer acte de fé per creure que era un tres estreles.
Voleu veure fotos de Verona? Punxeu ací















Qué maravilla de viaje! qué envidia!
no me acuerdo del pueblo en concreto, pero cuando estuve en Galicia, visité un pueblo encantador, donde también se supone que está el balcón que sirvió de escenario para la película de Romeo y Julieta. Yo tenía unos 12 años por aquel entonces… y cuando ví el balcón me imaginé encima de él esperando a mi Romeo, jeje.
PD: Escèptic, por casualidad no sabrás si quedan plazas para la salida de senderismo del domingo 7 de diciembre, verdad?
No sabia que el diumenge 7 hi havia una eixida. En el llibret de la piscina diu que l’eixida de desembre és el 21.
Si tens l’oportunitat ves a Itàlia, qualsevol racó val la pena.