http://www.opotserno.com/2008/07/30/back-to-the-madrigal No et cregues tot el que et diuen, ni tan sols açò... Mon, 15 Mar 2010 18:57:39 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.2 hourly 1 http://www.opotserno.com/2008/07/30/back-to-the-madrigal/comment-page-1#comment-66 Escèptic Thu, 31 Jul 2008 10:21:10 +0000 http://www.opotserno.com/?p=123#comment-66 Clavadet Toni. Pots dedicar-te també a les matemàtiques Clavadet Toni. Pots dedicar-te també a les matemàtiques

]]> http://www.opotserno.com/2008/07/30/back-to-the-madrigal/comment-page-1#comment-65 Toni Pitarch Wed, 30 Jul 2008 17:13:24 +0000 http://www.opotserno.com/?p=123#comment-65 Pel que comptes, tens 37 anys i -jo mai ho he dubtat- ets un aficionat de debò perquè, encara que quants més serem, més riurem, també hi ha els "nuevos ricos" i els oportunistes (o els mentiders) que amb un carnet d'abonament superior al 10.000 encara tenen la barra de dir que sempre han anat al futbol. Jo no vull pressumir de ser l'abonat nº157, perquè tindre una edat tampoc és cap mèrit, però et multiplica els records: els meus s'allarguen, fins i tot, als temps de Pasqual Font de Mora (com a jugador) i a l'ascens a Tercera Divisió amb Abelardo Rico com a entrenador. Escoltar pel transistor, asseguts a la fresca amb els veïns del carrer l'Ermita, com Catalan Mínguez (Catalan-cleck pels amics, forever!) ens contava que acabàvem de pujar a Segona Divisió el 7 de juliol de 1970, va acabar d'enfortir el meu sentiment groc. Definitivament, ara fa 10 anys, el pujar a Primera me va fer renunciar, definitivament, a la meua segona passió, la blaugrana (encara que reconec que davant d'un Barça-Madrid sempre ho tindré clar: primer el resultat que més li convinga al Vila-real i, sempre en segon lloc, que guanye el Barça). I no cal dir com hem crescut en 10 anys: consolidació en 1ª, Intertoto, UEFA, 3r. lloc i Bota d'Or, Champions, 2on. lloc i més Champions... Açò és massa per la carabassa, però que no ens perda l'eufòria, xafem de peus a terra i que dure... Com diu l'acudit: Açò quant dura? El que dura, dura... Enguany amb modèstia, treball i Edú o Saviola (això diuen), podem tornar a viure grans vesprades de futbol dins i fora del Madrigal. Pel que comptes, tens 37 anys i -jo mai ho he dubtat- ets un aficionat de debò perquè, encara que quants més serem, més riurem, també hi ha els “nuevos ricos” i els oportunistes (o els mentiders) que amb un carnet d’abonament superior al 10.000 encara tenen la barra de dir que sempre han anat al futbol.
Jo no vull pressumir de ser l’abonat nº157, perquè tindre una edat tampoc és cap mèrit, però et multiplica els records: els meus s’allarguen, fins i tot, als temps de Pasqual Font de Mora (com a jugador) i a l’ascens a Tercera Divisió amb Abelardo Rico com a entrenador.
Escoltar pel transistor, asseguts a la fresca amb els veïns del carrer l’Ermita, com Catalan Mínguez (Catalan-cleck pels amics, forever!) ens contava que acabàvem de pujar a Segona Divisió el 7 de juliol de 1970, va acabar d’enfortir el meu sentiment groc.
Definitivament, ara fa 10 anys, el pujar a Primera me va fer renunciar, definitivament, a la meua segona passió, la blaugrana (encara que reconec que davant d’un Barça-Madrid sempre ho tindré clar: primer el resultat que més li convinga al Vila-real i, sempre en segon lloc, que guanye el Barça).
I no cal dir com hem crescut en 10 anys: consolidació en 1ª, Intertoto, UEFA, 3r. lloc i Bota d’Or, Champions, 2on. lloc i més Champions…
Açò és massa per la carabassa, però que no ens perda l’eufòria, xafem de peus a terra i que dure…
Com diu l’acudit: Açò quant dura? El que dura, dura…
Enguany amb modèstia, treball i Edú o Saviola (això diuen), podem tornar a viure grans vesprades de futbol dins i fora del Madrigal.

]]>