Bous, gallines i llibertat d’expressió
diumenge, 29 juny, 2008 per Escèptic
Jo, que professe veneració per la democràcia, tinc un absolut respecte per la llibertat d’expressió. Per la llibertat d’expressió de tots, inclús d’aquells que no volen la democràcia i per tant no serien tan tolerants amb mi com jo amb ells. Dit açò també he de dir que no sóc de lluir banderes, ni tan sols la del Villarreal, i em considere nacionalista, això sí, molt tebi, d’aquells que molesten a tots.
No cal dir que m’agrada el futbol, però amb els anys em faig selecte. Abans era un consumidor compulsiu, ara quasi no veig futbol per televisió i cada vegada m’apassione menys, encara que qui em coneix sap que puc arribar a transformar-me en alguns partits. M’he declarat nacionalista, potser d’una forma exagerada, perquè no reclame independències ni crec ser superior a cap altra persona o nació. Tan sols vull que em respecten com sóc, que comprenguen la meua diferència i que em deixen exercir-la, que jo no sóc així per anar contra ningú, jo no tinc la culpa d’haver nascut valencià i de parlar una llengua diferent a la generalitzada arreu l’estat. El meu dret a ser diferent no és superior al dels altres a ser iguals, però tampoc inferior i menys a ma casa.
El meu estat és Espanya i per tant tinc dret a alegrar-me de les victòries de la sel·lecció. No penjar una bandera al balcó no vol dir que no me n’alegre i si la penjara crec que tan donaria que penjara la de l’estat, com l’oficial de la Comunitat (europea, valenciana o de veïns), o la quatribarrada. Em sent representat per totes per igual, vull dir, gens, perquè a mi no em representen els símbols per més colors cridaners que tinguen, i les banderes només són un troç de roba de coloraines. Tot i això les respecte com a símbols que pretenen ser integradors, sempre hi ha qui els necessita, com necessiten una monarquia simbòlica o un deu a qui venerar. Ja m’agradaria a mi ser així, pensar que hi ha algú que em protegeix i que si alguna vegada vol despatxar-me, tancar-me a la presó o matar-me, ho fa pel meu bé.
Tot i això, encara que ho tolere i no seria capaç de prohibir-ho, no puc entendre que fan els bous pintats damunt d’una bandera espanyola. Què representen? I menys puc entendre què fa una bandera preconstitucional penjada d’un balcó just a sobre de la delegació d’Hisenda a l’Avinguda de la Mediterrània. Quin sentit té? Integrador segur que no. Demostrar que són més espanyols? Espanyol se és o no se és, però és impossible ser molt o poc, altra cosa és sentir-se. És més espanyol qui està a favor d’un règim intolerant? Penjar una bandera preconstitucional no vol dir alegria per un equip de futbol, vol dir que no accepta que els demés expressem la nostra opinió diferent, ni tan sols que pensem diferent. En un règim com aquell desitjat per aquesta persona que jo tolere, jo tindria problemes inclús per escriure açò, per dir que respecte la seua opinió però que no la puc entendre.
Hi ha molta gent sense criteri i, tal vegada, aquest és el problema. Imagina’t si Hiddink -que és holandés- en comptes d’eliminar a Holanda, dirigint Rússia, fora un espanyol (Benito Floro, Clemente o Carles Rexach…) el que dirigira, per exemple, la selecció d’Alemanya… què li dirien alguns? De tot, n’estic segur.
I això que durant aquesta Eurocopa s’ha vist de tot: entrenador holandés que elimina Holanda, un jugador turc que li marca gols a Turquia jugant amb Suïssa (o Àustria, no me’n recorde)… I per què no podem veure Senna fent-li un gol a Brasil durant el proper mundial? La professionalització de jugadors i entrenadors és un fet, és a dir, tots treballen per diners, independentment d’allò de sentir uns colors, però, com molt bé dius, hi ha gent que associa l’ostentació dels símbols a l’humiliació, l’enfrontament i la violència… Però m’agradaria pensar que la majoria ho fan sense un pla previ, és a dir, simplement per falta de criteri o de cultura de tot tipus…
Hi ha gent que és professional en l’art d’amargar-se la vida i mai no estan contents si no ens l’amarguen a tots els altres també.