Madrid, Museo del Prado i alguna cosa més
dijous, 12 juny, 2008 per Escèptic
Feia temps que volíem anar a Madrid amb un propòsit ben clar, visitar el Museu del Prado. Jo vaig anar fa un temps aprofitant un partit del Villarreal contra el Madrid que va caure en Pasqua i se’m van quedar algunes sales per veure. La meua novia també havia estat però no va poder dedicar-li més d’hora i mitja, un temps molt insuficient. Així que aprofitant un divendres que podíem agafar lliure els dos vam decidir fer una escapadeta.
El medi de transport ni me’l vaig plantejar, no se’m passa pel cap anar a Madrid en cotxe així que vaig buscar bitllets de tren. La sorpresa va ser molt grata, si compres per Internet amb temps el tren pot resultar molt econòmic. A nosaltres ens va costar poc més de huitanta euros els dos anar i tornar, i encara es pot aconseguir més barat. També vaig comprar anticipadament les entrades al Prado per evitar cues. El cas de les entrades és curiós, són més cares si les compres anticipades i val el mateix si compres l’entrada general que si compres l’entrada per a exposicions temporals que inclou també visita a l’exposició permanent. Quan vam anar l’exposició temporal era de Goya i era pecat no anar a veure-la. Però… em vaig equivocar i vaig agafar entrades només per a l’exposició permanent. Vaig cridar immediatament per veure si ho podia sol·lucionar, total el preu era el mateix. Doncs no va haver manera, no me les van canviar. L’opció era anar a partir de les sis que l’entrada era debades.
Una vegada allí divendres per la vesprada, les entrades eren per dissabte, vam decidir gastar-nos uns pocs més diners i entrar amb temps el mateix divendres a veure l’exposició de Goya. No ens vam penedir. Només amb l’exposició de Goya vam dedicar un poc més de quatre hores. Després d’això només quedava anar a l’hostal (del que ja vaig parlar fa uns dies) i descansar.
Al matí següent vam tornar. Van ser quatre hores més aquesta vegada dedicada al renaixement (escola francesa, escola italiana i pintors holandesos i flamencs), i com no, Velázquez. Et podries quedar hores mirant els quadres de Velázquez. Per finalitzar detingudament Murillo i de passada el que vam poder d’escola espanyola i un poc de segle XV perquè ja es feia temps de dinar.
La vesprada la vam dedicar a caminar pel Retiro. Això sí que és un parc. Vam rodar tot el perímetre i el vam creuar pel mig. A la nit no em sentia els peus. Vam veure el llac de les barquetes que tantes vegades hem vist a les pel·lícules, el nou bosc de xiprers en homenatge a les víctimes del 11M, i ens va deixar meravellats el Palacio de Cristal.
Al Retiro, amés estava la fira del llibre, però a l’hora que vam anar estaven totes les casetes tancades (més de tres-centes), no vam tenir sort. I ja, passant per Cibeles i per Neptuno, a descansar perquè ja no ens sentíem els peus
I diumenge pel matí, plaça major, palau reial i dinar i cap a casa. Un cap de setmana intens però ben aprofitat, i amb anècdotes com l’hostal i la xinesa que recordarem sempre.
