Vaga de la ceràmica
divendres, 06 juny, 2008 per Escèptic
Com molts treballe en una empresa taulellera. Hui m’he despertat amb la notícia de que s’havia desconvocat la vaga que estava programada per dilluns vinent. Vaga de la qual no he tingut més notícia que per la premsa. No conec com estarà el món sindical en altres empreses del sector però sí en la meua. Jo treballe ja deu anys en la mateixa empresa, i no ho recorde ben bé però crec que en aquest temps han hagut tres eleccions sindicals. Jo no he votat en cap d’elles per una simple raó, ningú no ha vingut a demanar-me el vot ni a explicar-me què anava a fer si resultava elegit. Potser jo sóc dels que puc alçar el dit, qui no ha sentit d’empreses que li diuen al treballador a qui ha de votar (o directament li donen el sobre amb la papereta)? No he tingut mai cap problema per no anar a votar, ningú no m’ha dit res, ni cap alt directiu m’ha “animat” a fer-ho (cosa que sé que li ha passat a algun company).
Tornant a la vaga ha suposat llevar-me un pes de damunt l’anunci de la desconvocatòria. Perquè fer vaga en la meua empresa suposa entrar abans de l’hora habitual per camins que donen al magatzem, deixar el cotxe fora de la vista, no poder eixir a dinar i anar-te’n a casa més tard del que és normal. Això sí, les hores extres les paguen al mateix preu que la resta de dies, a 0 euros. Perquè jo treballe en l’administració d’una empresa ceràmica i tenen per costum no pagar hores, cosa que sembla ser pràctica habitual en l’administració de les empreses (al menys les d’aquesta zona).
Clar, també pots fer vaga, ningú no t’ho pot impedir. Però com segurament seràs l’únic que farà vaga en tota l’empresa i cap dels teus companys et recolzarà és molt probable que els teus dies a l’empresa estiguen comptats. Encara que potser que si no fas vaga també, perquè és evident que el sector no va bé. No es pot negar, les empreses més importants estan tancant forns i tirant gent al carrer. Es parla de reestructuració? Doncs jo ja fa un temps que estic vivint-la. Reestructuració vol dir estalviar per on siga, unificar les administracions dels grups, eliminar centres de producció llunyans, unificar compres, mirar la rendibilitat i desfer-se de l’excés d’equipatge. Si la feina la pot fer una persona, encara que haja d’estar un parell d’hores més cada dia (com no les paguen…) no cal tenir-ne dues. A nosaltres ens ho han dit clar, és més important l’empresa que la gent que se’n va al carrer (que pregunten als que se’n van al carrer el que els importa la salvació de l’empresa), els canvis van a afectar a tots i no es garanteix que no es vaja a despatxar gent. Així que si últimament no t’han canviat de lloc de treball, no estigues molt tranquil, i si t’han canviat tampoc.
Com podeu imaginar l’ambient de treball no és l’ideal. Davant aquesta situació es plantegen dues alternatives, treballar com un boig i sense discutir res pensant que així no seràs tu el que sobrarà, o pensar que no val la pena esforçar-se més del que és normal perquè al final de la jugada l’agraïment siga que et criden al despatx del cap de personal i no per a anunciar-te un augment de sou precisament (que per cert molts el tenen congelat encara que el conveni diga que ha de pujar tant i quant).
A mi personalment motivació me’n falta. A voltes pense si no serà una estratègia de l’empresa desmotivar al personal per veure si algú se’n va de forma voluntària i així estalviar-se indemnitzacions.
Afortunadament en aquesta vida tot passa i tot torna, o potser no…
teniu un gran problema, sobretot a la teua empresa. Heu estat massa anys claudicant a tot el que vos deien, heu acceptat les 3 hores extra diàries (alguns mes) per lo bonic del sobre de nadal, heu acceptat treballar els dissabtes alternatius per acabar treballant-los tots.
Fa uns anys teniu un que feia tot això i dieu que era la ma dreta dels amos, perquè a una vaga ell no la va fer i va anar delatant als promotors. Ara ell ja no està, però ha fet una molt bona feina, molts dels que ara treballen (encara que no vulguen creure-ho) son igual que ell. Ha sigut el gran èxit de l’empresari, fer del treball la vida i de la vida el treball (i a més a més li compreu els pisos a ells)
En fi, que heu claudicat massa, esteu massa dividits i ningú s’atreveix a rés perquè creu que serà l’únic i anirà al carrer. Necessiteu parlar més entre vosaltres del problemes de la feina, de les hores, de totes les bestieses que vos fan fer… Si ho feu veureu en sou molts i si vos uniu i planteu cara tots, l’empresari no podrà fer rés contra vosaltres.
Si estàs en administració podràs comprovar els contes de l’empresa, i podràs veure com eixa suposada crisi no existeix. Quants milions d’euros després d’impostos va guanyar la teua empresa? Veus com no hi ha crisi al taulell (o no tant gran com volen fer creure).
Rés, molt d’ànims en estos moments tant difícils.
T’equivoques d’empresa, grau. Has errat el tir, però el mal està generalitzat. Nosaltres tres hores no (almenys no tots) però la colzadeta sí que la fem, i no tenim sobre a Nadal. En la resta d’acord en tot.