Un poc tard, no?
diumenge, 25 maig, 2008 per Escèptic
Això és la constant de la meua boda. Partim de la base de que ja no som uns xiquets, jo moltes vegades dic que nosaltres ja no tindrem fills sinó que directament tindrem nets. Però des que vam decidir que volíem donar el pas (bé, això feia temps que ho teníem clar, més bé vam decidir la data) pas que donem pas que obtenim el mateix comentari, fareu tard, no vos encanteu, ja no encontrareu res… Quan vam dir la data i que anàvem a buscar església i local per a la celebració, ui… això s’ha de mirar amb més d’un any, ho tindreu difícil. En pocs dies teníem data, església confirmada i restaurant reservat. Vam haver d’avançar una setmana del que en un principi teníem previst però això és tot. Després els vestits… ja els teniu mirats? No, ja anirem… No vos encanteu, eh, que això s’ha de mirar amb temps… Per fi ens decidim, tant a mi com a ella (no, no vam anar junts, cadascú pel seu costat, no cal trencar tradicions) només entrar a la botiga ens diuen el mateix… un poc tard… jo en quinze minuts vaig estar arreglat, ella fiquem que una horeta… El capellà també l’havíem de buscar, en teníem un pensat i quan vam parlar amb ell també ens va dir que era tard que tenia dos compromisos el mateix dia… dos dies després ja teníem capellà… Ara hi ha un amic que cada vegada que ens veu ens pregunta per les invitacions… no tindreu temps de repartir-les (això fa quasi un més)… I per no parlar de les obres de la casa, mireu açò, mireu allò,… Si el principal ja ho tenim tot, les ganes de casar-nos, que ara pareix que u no es pot casar si no té fins el més mínim detall. Fa uns anys, no molts, una amiga de la meua novia es casava i un parell de setmanes abans estava tota nerviosa perquè no tenia la tele i els pomets d’unes portes…, em pareix que tampoc és això. Uns amics (amics en aquells temps, o potser només coneguts) quan es van casar tenien fins i tot el raspall de dents del xiquet, del futur xiquet que no estava ni en projecte. Ara ja estan separats, això sí, el xiquet el tenen, el raspall supose que ja no.
Mentre no fem tard el dia de la boda… o, al menys, no massa tard…
Enhorabona!! me n’alegre molt per tots dos! i tens raó, no cal correr tant. Jo pense que arribareu a tot, i a més, ara doneu per finalitzada l’etapa de…que no et cases? desprès ve la de “que no teniu xiquets?” (i tot allò de l’arrós) i així podriem continuar… tothom sembla tenir pressa en donar per tancades belles etapes de la vida.
Jo en que tingues el Dry Martini amanit per abans dels partits fer la paradeta de rigor, el demès no em cal.
Tens rao, tots semblem gaudir donant presa per tal d’arrivar no se sap on, Les mes de les voltes d’on ells voldrien tornar… o pot ser no?
Lo que llegais tarde es a la moda de casarse. Ahora ya no se casa nadie “serejuntan” ademas para que firmar en el registro civil, si ya has registrado en el registro de la propiedad la hipoteca.
Antes los matrimonios que iban mal los “apegaban” los hijos, ahora la hipoteca.
¿Ya la habeis firmado? Pues que vivan los novios.
Units per la hipoteca ja ho estem des de fa uns quants anys. És veritat the-vice, el que ens queda ara és un simple formalisme.
Uno, olives no ens faltaran per al Dry Martini.