O potser no…

Abans de res donar les gràcies al regidor Hèctor Folgado per tornar a separar el festival de les festes. En festes ja hi ha festes i el festival té suficient entitat per a no ser una activitat més del programa de festes. Han estat quatre dies on Vila-real ha guanyat en vida, moltíssima gent al carrer i moltíssima animació.

Enguany, jo personalment, he viscut un poc més que els últims anys el festival i amés he pogut anar acompanyat. Tampoc és que haja vist molts espectacles, en realitat complets només n’he vist dos, els de les nits de divendres i dissabte. El meu primer contacte va estar divendres al matí, sí he tingut pont, i va ser amb Olé Maestro del grup Les Ejoliveurs. Només els vaig veure un moment, es tractava d’un grup d’animació, músics disfressats de toreros que anaven tocant pels carrers de vianants. Resultava graciós. Després vam veure eixir La cabaña de Pepe de Daniel Raffel, una titella que no vam seguir i vam veure que s’apropava Megànimals de Maduixa Teatre que tenia aspecte d’un altre grup d’animació, però no ho puc assegurar.

Divendres a la tarda també ens vam apropar. Vam arribar als carrers de vianants a les 19:30, estava previst Visa Vis de Trapu Zaharra però vam estar esperant més de mitja hora al carrer major, no érem els únics, i no apareixia res. Quan ja vam decidir marxar pensant que no anava a fer-se l’actuació vam sentir soroll a la Plaça Bayarri. Eren ells, el fullet ens havia enganyat. Encara els vam veure una estona, es tractava d’un banc d’òvuls i esperma. Tenia moments graciosos però passada la novetat ja començava a resultar pesat.

A la nit ens vam apropar al Llaurador. Vam arribar quan faltaven uns vint minuts per a l’actuació i estàvem quasi sols. Després va anar arribant més gent però tampoc va ser una gran aglomeració. L’espectacle era Freaks de Cikaros (Dinamarca). Es presentaven, com diu el títol, com un circ de Freaks, personatges estranys, deformes… Però es van llevar les disfresses i van començar les acrobàcies, corda fluixa, trapezi, corda, cintes… impressionant l’agilitat i l’equilibri dels joves actors. Amés li van donar un to d’humor que feia que l’espectacle fora molt entretingut. Al final oferien cd’s i pósters però es veu que la gent no els va acabar d’entendre (ho van dir en anglés) i em pareix que no van vendre res.

Ahir vam tornar a veure Trapu Zaharra, aquesta vegada amb l’espectacle Que passa con tu grassa. Aquesta vegada era un concurs per a elegir un funcionari. Un pare i un fill passaven una sèrie d’absurdes proves. La valoració la mateixa que la de l’espectacle de divendres. Moments graciosos però acaba fent-se avorrit. Per la nit vam sopar prompte perquè volíem anar a l’espectacle previst a Sant Pasqual. Al final ens vam entretenir i vam encontrar lloc a la grada de casualitat. La grua instal·lada prometia espectacularitat i realment va ser espectacular. Els argentins Voalá presentaven Arte Aéreo, dansa i acrobàcies penjats d’una grua a molts metres d’altura. Visualment va ser excel·lent però potser fallava alguna cosa que ho fera més àgil perquè es va fer llarg. La música acabava per cansar, era un aaaaaaaaaaa etern que se’t clavava a les oides…

Hui només hem vist una part de Corral Kaos dels locals Scura Splats. Es tractava d’un espectacle més dirigit als menuts. Anaven amb xanques i disfressats de gallines i pollastres. Resultava molt original, les disfresses estaven aconseguides i a la història afegien música i coreografies cosa que ho feia més entretingut. Quan han canviat d’escenari ja no els hem seguit.

Com veieu no he fet un seguiment profund del festival però si comparem amb edicions anteriors crec que ha estat un èxit i com ja he dit al principi un gran encert separar-lo de festes. Ara només cal esperar un any per a la 22a edició.

Etiquetes: Arte Aéreo, Cikaros, Corral Kaos, Daniel Raffel, Festival de Teatre de Carrer, Freaks, La cabaña de Pepe, Les Ejoliveurs, Maduixa Teatre, Megànimals, Olé Maestro, Que passa con tu grassa, Scura Splats, Trapu Zaharra, Visa Vis, Voalá