Vida tóxica
dissabte, 22 març, 2008 per Escèptic
Dos anys després tornava Luz Casal a Castelló. Després de la gran experiència que va resultar aquell concert, teníem clar que quan tornara havíem d’anar a veure-la. Havien passat dos anys i Luz havia superat un càncer. Dissabte passat el públic estava entregat desde abans de la primera cançò. Quan Luz va eixir a l’escenari, amb el cabell encara curt seqüela del tractament, tots ens vam adonar que anava a estar una nit especial. Va sonar el Sé feliz, i la resta de la nit ens vam dedicar, amb la seua ajuda, precisament a això, a ser feliços.
Com fa dos anys, l’espectacle es va dividir en dues parts. En la primera, com aleshores, Luz ens va mostrar la seua vesant melòdica, ens va emocionar, i quasi acaba amb tot el carregament d’aplaudiments que duiem preparats des de casa. En la segona es va dedicar a divertir-se i a demostrar que té més energia i més ganes de viure que mai. Era la part rockera i es veia que és ahí on realment es diverteix, espectacular la força amb que va interpretar Rufino, si he de ser sincer diré que no és la cançò que més m’agrada però pareix que és una de les preferides seues i va botar fins l’extenuació, impressionant. Altre moment destacat va ser quan va desaparèixer per uns moments i va tornar amb una perruca que simulava la melena que ella lluïa abans de la malaltia, que no falte el bon humor.
Si alguna vegada torna per ací i vos agrada minimament el seu estil, no ho dubteu, no vos en penedireu. Els concerts a l’Auditori de Castelló no són barats però espectacles com aquest et fan oblidar el preu.
