Barranc dels Horts - Ares
dilluns, 11 febrer, 2008 per Escèptic
(Publicat originà riament a forogroguet l’11 de febrer de 2008)
Hui era la primera eixida de senderisme que no estava organitzada per Carlos, sinó pel Centre Excursionista. Cal dir que no hem notat la diferència, els del centre, gent que la majoria ja coneixÃem, han fet una gran labor. La diferència ha estat que abans venia gent de l’ajuntament i ara no, i això suposa un estalvi en sous per a la delegació d’esports.
Hem tingut bon dia, sol i gens de fred. A les huit del matà eixÃem del lloc habitual i cap les nou està vem a l’ermita de Sant Pau d’Albocà sser on ens hem aturat a esmorzar. Hi ha que veure el canvi espectacular del restaurant “La Perdigana”, d’un lloc vell ha passat a un local modernÃssim. Només espere que el menjar i els preus no s’hagen modernitzat també, ho haurem de provar.
Poc després de les deu l’autobús ens ha deixat al mig de la carretera, poc més o menys a l’altura del desviament cap a Benassal, just enfront de la finca “Barranc dels Horts”. El Barranc dels Horts, segons ens ha explicat l’encarregada de la seua gestió, és una finca que va ser comprada per la fundació Bancaixa per tal de preservar els arbres monumentals que conté i que corrien el perill de desaparèixer. Segons ens ha dit en la finca de set-centes hectà rees hi ha uns mil cinc-cents arbres de més de tres-cents anys. El més destacable de tots és el Roure Gran, no cal preguntar a què es deu el nom. A la finca només es pot accedir amb autorització i segons ens ha comentat ara corre perill per culpa d’un projecte de parc eòlic. El parc eòlic no és un perill per ell mateix sinó perquè es pretén obrir una carretera pel mig de la finca per a que passen els camions que transportaran els aero-generadors.
La primera part, la del barranc, ha estat potser la més bonica per la gran quantitat de roures i carrasques monumentals. Després, conforme hem anat guanyant altura la vegetació ha anat minvant però ha guanyat en espectacularitat de les vistes. Anà vem per un ampli assagador flanquejat als dos costat per uns llarguÃssims ribassos de pedra que el delimitaven. Grans extensions de terren ara inculte es podien veure a ambdues bandes. L’única activitat és la ramadera i en diverses ocasions hem hagut de passar pel mig de vaques que ens miraven encuriosides.
Molt prompte hem divisat Ares, imponent, vigilant allà dalt tota la seua comarca. Hem dinat ja prà cticament a la vora del poble i només acabar ens hem dirigit a la nevera. Neveres, n’he vist ja unes quantes per la nostra geografia, però aquesta és l’única que està restaurada i que té visita guiada on t’expliquen tot el procés. Per si algú no ho sap, una nevera és una cavitat, bé natural, bé excavada, on s’amuntegava la neu que, degut a la pressió, es convertia en gel. La neu es protegia amb palla, i als mesos de més calor es baixava a les comarques costaneres on s’utilitzava per conservar aliments o fer gelats. Lamentablement no hem pogut visitar la nevera perquè havÃem previst arribar a les cinc i tenÃem visita concertada, però hem arribat abans de les quatre i no podÃem esperar allà més d’una hora.
Des de la nevera hem pujat cap a la Mola d’Ares. Ens havien avisat que era una pujada llarga, més del que pareixia, però no massa dificultosa. No ens han enganyat. La mola és la part més alta de la contornada i des d’allà es té una magnÃfica vista de la comarca dels Ports. Hem vist Morella, tota la plana que du a Cinctorres i Forcall i fins i tot l’ermita de Sant Pere de Castellfort. El que hem vist també és que feia un vent fred difÃcil de suportar i poc a poc hem anat baixant fins al poble per protegir-nos.
Una vegada al poble, café de rigor (qui en pren) i cap a l’autobús per tornar a Vila-real.
Ha estat una excursió realment agradable, paissatges molt interessants, un dia bonÃssim, i explicacions dels guies que són molt d’agraïr. Al principi quan ens han donat el perfil ens hem esglaiat un poc per les pujades però al final no ens han costat tant com en un principi podia parèixer.
Tinc fotos però de moment no vaig a penjar-les. Tinc alguna cosa en ment, a veure si en una temporada no massa llarga vos puc oferir, no tan sols aquestes sinó totes les dels meus viatges i excursions.
Editat: ja podeu veure les fotos http://www.opotserno.com/fotos/main.php?g2_itemId=110
