Olvida los tambores
diumenge, 03 febrer, 2008 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet el 3 de febrer de 2008)
Continuant la temporada de teatre ahir vam anar al Principal de Castelló a veure Olvida los tambores d’Ana Diosdado. Si algú no va a teatre perquè pensa que és car la veritat és que no ho és gens, a Vila-real val 10 euros i a Castelló amb també 10 euros tens les primeres files de “Paraíso” que no és una ubicació dolenta del tot, nosaltres sempre anem ahí. Ahir, com habitualment fem, vam aprofitar per sopar a la pizzeria Danubio, on sempre hem menjat molt bé i després sense presses cap al teatre que està a dos minuts.
La representació estava plena de cares conegudes de televisió: Ana Polvorosa (la filla d’Aída en Tele 5), Antonio Hortelano (el Quimi de Compañeros), Carmen Morales (la filla de Rocío Durcal), Leandro Rivera (Pablo de 7 vidas), Gorka Otxoa (de Vaya Semanita en Euskal Telebista) i Antonio Albella (ex-cantant de Locomía). Que siguen famosos no vol dir que siguen grans actors de teatre ni que l’obra siga fantasticament bona. Però en aquest cas he de dir que és una de les millors obres que he vist i, encara que gran part de la culpa la tindrà l’autora, supose que també els actors tindran el seu mèrit. A mi em va agradar especialment Ana Polvorosa i com no, perquè el seu paper era el més lluït (el graciós, el que fica el contrapunt), Leandro Rivera.
L’acció transcorre a un estudi, un pis minúscul, de Madrid allà pels anys setanta. Alicia (Ana Polvorosa) i Toni (Antonio Hortelano) són una parella poc convencional que estan en un moment de crisi. Estan casats però no viuen junts, no per res sinó per trencar amb els convencionalismes.
Pili (Carmen Morales) germana d’Alicia, està casada amb Lorenzo (Gorka Otxoa). Ells sí que són una parella totalment convencional. Ell enginyer amb un pensament totalment conservador, mentre ella es queda a casa a esperar el seu home, perquè no pot fer ni la feina de casa, que per això ja està el servei. Pili, avorrida d’aquest món i després de viure una relació amb un altre home decideix abandonar el seu marit.
Per altra banda està Pepe, amic de Toni i company de grup de música. I Nacho, empresari musical que vol llançar al mercat a Toni i Pepe.
Tot un drama de gent que busca la seua identitat, amb un contrapunt d’humor que fa que siga més fàcil de dur la realitat. Una cosa són els ideals i altra cosa són els fets. Podem anar contra les normes i contra l’ordre establert, però nosaltres mateixos ens marquem, encara que siga involuntàriament, unes normes i un ordre, i quan algú se n’ix apareix el conflicte.
Totalment recomanable. Hui hi havia una altra representació, però ja feu tard. Però si algú té oportunitat de veure-la, crec que a València també la fan, que no se la perda.
