Els meus llibres (XXI) Memorias de mis putas tristes

(Publicat originàriament a forogroguet el 23 de gener de 2008)

Títol:
Autor: (1927)
Any: 2004
Idioma original: Castellà

Editorial: Mondadori
Col·lecció: Literatura Mondadori(246)
Any de l’edició: 2004
Idioma de l’edició: Castellà
Traductor:
ISBN: 84-397-1165-4

Abans de res dir que m’acabe d’endur una alegria. Revisant el meu bloc he vist que aquells articles que creia perduts i publicats només a vila-real.com estan ací. La serie “Els meus llibres” està completa des del número I allà per octubre del 2005.

A la feina. Crec que aquest llibre és un regal de Nadal del meu germà potser de reis de 2005. A voltes oblide com he aconseguit els llibres i em pareix que un parell de vegades li he parlat a algú d’un llibre que estava llegint i que no m’acabava d’agradar sense recordar que era el meu interlocutor qui me l’havia regalat. Ja no estic segur si va ser el meu germà qui me’l va regalar, potser no…

No és normal que García Márquez espere tant en una prestatgeria meua per ser llegit, però al final li ha tocat el torn. Continuava sense ser el moment per una obra densa després de llegir Auster i les meues mans van caure sobre aquesta noveleta mig oblidada.

No es tracta de cap gran obra mestra de García Márquez, encara que, com diuen, on va haver sempre queda. En un llibret de pur entreteniment (per autor i lector) sempre cau alguna pinzellada mestra. Si parlava de Viatges per l’scriptorium com una novel·la molt breu perquè no arribava a cent cinquanta pàgines amb lletra gran i generosos espais entre línies, Memoria té el mateix format i poc més de cent pàgines. Qualsevol persona amb una miqueta de ganes el pot llegir encara que dispose (sempre és una excusa) de poc de temps.

El llibre, redactat en primera persona, comença el dia del noranté aniversari del protagonista, un vell periodista que encara manté una columneta setmanal al diari. Aquell dia decideix demanar a una alcavota els serveis d’una xiqueta verge. L’obsessió que provoca en ell la xiqueta és el fil conductor de la història.

En definitiva, que així som els homes. García Márquez als huitanta anys segueix pensant en sexe i escrivint en primera persona el relat d’un personatge de noranta també sexualment actiu (encara que tampoc massa…), pareix que Gabo estiga pensant en ell mateix quan escriu i marcant-se un objetiu.

Amb açò concloc el que tenia pendent. El XXII haurà d’esperar a que acabe la història de jueus que duc entre mans i que encara tardaré en acabar. He passat de poques pàgines i lletra gran a moltes pàgines i lletra minúscula. Per cert, que jo no sé si és casualitat o què, però l’autor que estic llegint jo no el tenia en el meu catàleg mental, o potser no el recordava o no em fixava en el seu nom, i comence a llegir-lo i no faig més que sentir parlar d’una pel·lícula d’ basada en un altre llibre seu.

Entrades relacionades:

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>