(Publicat originàriament a forogroguet el 21 de gener de 2008)
Hui, sobre les onze del matí m’he enterat que tenia dues entrades per veure Gorda. Una nit que no agafe el mòbil i se m’ompli de cridades perdudes. Al final hui l’he agafat i m’he encontrat la sorpresa.
Dona gust veure l’Auditori ple. Ens ho hem passat d’allò més bé. Es tracta d’una obra molt divertida però que també et fa pensar, el final no és per a res divertit. Els actors, doncs Tete Delgado no em pareix cap meravella d’actriu, Luis Merlo ha hagut moments que no podia parar de riure quan es suposava que havia d’estar seriós, però és que l’Iñaki Miramon li ho ficava difícil. És de llarg qui millor s’ho passa en l’obra, l’Iñaki fa de company de feina cabronet i és el personatge que diu les veritats més àcides i que més ens fan riure. Alicia Martínez, tampoc és que haja tingut una actuació de premi però bé, també era el personatge menys lluit (que no el que menys llueix).
Un bon punt i final per a un gran cap de setmana. I ja tinc entrades per al dia 2 al Principal i per al dia 15 a l’Auditori. Enguany la cosa va de teatre.
Vinga, va… vos conte un poc l’argument. Luis merlo (no recorde el nom del personatge) coneix Elena (Tete Delgado) en un restaurant i comencen una relació. Ell és un home atractiu i d’una certa categoria professional. Ella és bibliotecària i grossa. A partir d’ací s’obri el dilema sobre si continuar una relació sense prejudicis o fer cas als prejudicis (representats pels companys de feina).
