Els meus llibres (XVIII) L’any de la mort de Ricardo Reis
dimecres, 14 novembre, 2007 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet el 14 de novembre de 2007)
Títol: L’any de la mort de Ricardo Reis (O Ano da Morte de Ricardo Reis)
Autor: José Saramago (1922)
Any: 1984
Idioma original: Portuguès
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Les millors obres de la literatura universal. Segle XX (112)
Any de l’edició: 1997
Idioma de l’edició: Català
Traductor: Víctor Martínez-Gil
ISBN: 84-297-4275-1
El poble és el que sóc jo, una serventa que té un germà revolucionari i que es fica al llit amb tot un senyor doctor contrari a les revolucions
Revisant si havia comentat ja algun llibre de Saramago, m’he adonat que les entrades Els meus llibres de la I a la IV no estan en aquest blog i crec que s’han perdut per sempre. Els vaig publicar en un blog que ja no existeix a vila-real.com i no guarde còpia. No hi ha sol·lució, no mereix la pena preocupar-se.
Al tema. Sé que he fet moltes referències però aquest serà el primer comentari (al menys, el primer comentari que conserve) a un llibre de Saramago.
Cal descobrir ara qui és Saramago? Qui no estiga avesat al seu estil potser li coste agafar el ritme. Diguem que la gramàtica de Saramago no és massa ortodoxa. Utilitza paràgrafs extensíssims on mescla narració i diàlegs, i les successives intervencions dels personatges en un diàleg les separa per comes distingint el canvi de personatge començant amb majúscula. Uns exemples:
[...]Marcenda li havia parlat de la conversa que havien mantingut, Li estic molt agraït, doctor, i Ricardo Reis va insistir perquè s’assegués una estona, Jo no he fet res, m’he limitat a sentir-la i li he donat l’únic consell que podia donar una persona sense cap coneixement detallat sobre el cas, que insistís en els tractaments, que no es desanimés, És el que jo li dic sempre[...]
[...]Al Tavares el salmó es ven ta trenta-sis escuts el quilo, Caríssim, A vostè li agrada el salmó, El detestava, Doncs bé, llevat que no vulgui que li llegeixi els desordres i els crims, el diari està llegit, Quina hora és, Gairebé mitja nit, Ui, com passa el temps, Se’n va, Sí, Vol que l’acompanyi, [...]
Un estil un pel complicat per a no iniciats però que dona un ritme especial a la lectura.
L’any de la mort de Ricardo Reis és un novel·la històrica. Transcorre a l’estiu del 36 en una Lisboa baix la dictadura de Salazar i envoltada d’una Europa convulsa, amb Hitler i Mussolini al front d’Alemany i Itàlia i amb l’alçament militar a Espanya.
Ricardo Reis no és un personatge creat per Saramago, sinó que és podríem dir una paradoxa, un personatge que té una vida pròpia després de la mort del seu creador. Ricardo Reis és un heterònim del poeta portuguès Fernando Pessoa. Pessoa escrivia poesia amb diversos estils i segons l’estil i el contingut de l’obra signava amb un nom. Però era més que un nom, es tractava d’un altre autor amb biografia pròpia. Ricardo Reis és un metge monàrquic que emigra al Brasil després de la proclamació de la república a Portugal.
Saramago conta en la seua obra la tornada a Portugal de Ricardo Reis després de la mort de Fernando Pessoa i fa retrobar-se Pessoa, ja mort, amb el seu personatge que l’ha sobreviscut. Però les converses de Pessoa i Reis només són una part de la història, per l’altre costat tenim la recerca de la pròpia personalitat d’un personatge que en el fons sap que només es això, un personatge. Ricardo Reis viu una història d’amor amb una jove esgarrada que rep tractament a Lisboa a l’hora que una història totalment classista de desfogament sexual amb una serventa de l’hotel.
El personatge va degradant-se al mateix temps que es degrada el continent europeu per a convertir-se al final de l’obra en allò que havia estat sempre, no res, un mort més.
Tot això dins d’un relat ple de la constant ironia de Saramago i amb múltiples referències històriques. Una de les millors obres de Saramago que he llegit, i ja en van unes quantes (el meu descobriment de Saramago Memorial del convento, L’any de la mort de Ricardo Reis, El evangelio según Jesucristo, l’extraordinària Ensayo sobre la ceguera, Todos los nombres, La caverna, L’home duplicat).
Si encara no coneixeu Saramago vos anime a apropar-vos a ell, i si no vos agrada o no sou capaços de llegir més de vint fulls, no vos preocupeu, conec més casos.
