Cap de semana per les comarques interiors
diumenge, 03 juny, 2007 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet el 3 de juny de 2007)
Relacionar-te de tant en tant amb gent de pobles menuts et fa apreciar aspectes de la vida que són difícils de veure per Vila-real. Moltes vegades parlem d’humilitat referint-nos a un equip de futbol que mou més diners en un dia que els que molts de nosaltres arribarem a guanyar en tota la nostra vida. Repetim mil i una vegades, no hem de perdre la humilitat, però passejant pel nostre poble podem veure que la vertadera humilitat ja fa molt que l’hem perduda per ací.
Per qüestions afectives ja fa temps que tinc relació amb el poble de Costur, un poble que fa deu anys jo no sabia ni situar al mapa. Dissabte es feia allí la IX Mostra Cultural de l’Alcalatén. Per començar vaig dinar al Mas d’Avall, un nucli urbà que pertany al municipi de Costur i que fa uns deu anys que celebra la festa de l’aigua. I sabeu perquè la celebren? Doncs perquè fa eixe temps que tenen aigua corrent a les cases, difícil de creure, veritat?
Per la vesprada vaig recórrer la mostra començant, com no, per una exposició de fotografies que mostraven la vida al Mas d’Avall. Després vam poder veure interessants exposicions de pintura i ceràmica d’artistes locals, visitar un molí d’oli tradicional, veure eines antigues i actuals per fer mel, vi, pa… Vam riure amb les ocurrències d’un grup de dones que va fer una xicoteta representació als llavadors (sí, allí encara tenen llavador i l’utilitzen, molts no sabreu ni què és), vam escoltar música i veure balls de molts grups de la comarca, vam menjar dolços típics que venien a les paradetes de gent dels diversos pobles de l’Alcalatén junt amb molts i diversos treballs artesanals. En definitiva, Cultura popular i humil que va omplir de gent un poble on normalment no cal preocupar-se massa pel perill que suposa creuar la carretera. Coses que allí encara saben apreciar.
Hui he fet senderisme eixint de Xodos seguint el camí dels Pelegrins de les Useres i pujant el Marinet. No ha estat mal començament, em vaig fent una idea del que han de patir els pelegrins. Esta part és la nova per a mi i la que més m’ha agradat per les seues vistes. Enguany se nota que ha plogut per la verdor del paissatge, així dona gust. L’Altra part, des de la vora de Sant Joan fins Vistabella seguint el GR ja l’havia feta unes quantes vegades encara que sempre en sentit invers. La calor era forta per moments però a les ombres el vent encara el feia fresquet i s’agraïa. Com era l’acomiadament de la temporada a Vistabella hem dinat de restaurant. Molt bé i molt bo. Pernil i formatge, amanides, escalibada, embotits variadets i després tombet de corder i conill amb salsa, tot seguit de pastís de quallada, café i cremadets que s’han fet en recipients de test a les mateixes taules i que ha produït que més d’u acabara més content del que en un principi era d’esperar. L’any que ve més.
Ara parleu-me d’humilitat si voleu i perdoneu si em pose a riure.
