Telmah, el llànties
divendres, 27 abril, 2007 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet el 27 d’abril de 2007)
Tinc molt abandonats els viatges, només teatre i llibres. Sí, xiquets, tinc pendent des de ja fa un temps un viatget a Sevilla i de diumenge l’última eixida de senderisme que esta vegada ja he tornat a anar amb càmera. Potser algun dia arribarà, em dona peresa pujar les fotos i tinc tantes ganes de dedicar-me a les meues coses… Bé, de moment, si voleu saber alguna cosa de l’eixida Morella-Forcall l’amic the vice, que esta vegada ens va acompanyar, ha escrit alguna cosa a la seua web www.thevice.com i ha pujat més de cent fotografies (en alguna d’elles em podeu veure encara que siga mig tapat o d’esquenes).
Doncs al que anàvem. Divendres van fer teatre a l’auditori, actuava Valentí Piñot. Si sou assidus al Festival de Teatre de Carrer potser el recordeu en el seu personatge de Don Abili i les seues classes tan divertides de teatre on fa participar a la gent en els personatges de Romeu i Julieta o en tragèdies i comèdies clàssiques gregues. Potser molta gent el recordava d’això i potser per eixe motiu alguns van alçar-se del seu seient i van marxar poc després de començada la funció.
Valentí Piñot torna un poc al mateix, a explicar-nos un clàssic (Hamlet) pero esta vegada des d’una vesant més seriosa. Telmah és el llanterner de palau i ens va explicant tot el que ha succeït amb el príncep Hamlet, el seu oncle Claudi, la seua estimada Ofèlia i la resta de personatges de la tragèdia de Shakespeare. Telmah fa ell sol tots els papers i ens representa les escenes més importants del clàssic.
Em va agradar la idea, l’escenografia, l’harmonia de moviments de Valentí dalt de l’escenari. Però té un greu problema, costa d’entendre Telmah, la defectuosa vocalització del personatge fa que moltes paraules es perden i que coste d’agafar, sobretot al principi, el fil de l’obra. Supose que això va ser realment el motiu de la fugida d’uns quants espectadors.
Per cert, Valentí no es va poder estar d’ensenyar-nos teatre i durant uns instants Telmah baixa al pati de butaques i explica els espectadors com s’ha d’actuar. No sé si hi havia algú dels XIII per allí però els faria bé seguir els seus consells.
Un gran Valentí, amb una obra interessant, però amb un greu defecte de vocalització. Llàstima.
