Els meus llibres (XIV) Purgatori
divendres, 06 abril, 2007 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet el 6 d’abril de 2007)
Títol: Purgatori
Autor: Joan F. Mira (1939)
Any: 2002
Idioma original: Català (valencià)
Editorial: Proa (Enciclopèdia Catalana)
Col·lecció: A tot vent (402)
Any de l’edició: 2003
Idioma de l’edició: Català
Traductor:
ISBN: 84-8437-535-8
En realitat el llibre no és meu, me l’han deixat, però no vaig a ficar-me ara a canviar el títol de les meues notes sobre llibres, no? (Els llibres que m’han deixat (I) Purgatori) 
Joan Francesc Mira ha estat reconegut últimament per la seua traducció de la Divina Comèdia. No vos puc donar la meua opinió de la traducció perquè no l’he llegida, jo vaig llegir la traducció de Josep Maria de Sagarra que ja vaig comentar no fa molt.
Purgatori fa referència al segon llibre de la Divina Comèdia. Un treball complicat com és la traducció de l’obra de Dant ha de deixar algun efecte col·lateral i a Mira li va deixar la inspiració per a aquesta novel·la. Com veiem pel títol l’autor no amaga qui va ser el seu referent i les mencions al poema són constants en tot el llibre.
Salvador Donat és un metge de poble que viu sol i que a part de la relació professionals amb els habitants de Vallalta també visita les monges del monestir de Sant Miquel de Llíria i els monjos cartoixans de Portaceli. És un home apartat del món que es mou amb la seua Harley per les carreteres de muntanya, envoltat de música clàssica i acompanyat a tota hora pel record d’un amor de joventut d’una dona que mai no va aconseguir i que va morir només casar-se (amb un altre) ja fa molts anys.
Josep Donat, el seu germà, és un empresari que ha viscut molt i ha tastat tots els plaers de la vida terrenal, un contrapunt dels monjos cartoixans. Josep té un càncer terminal de pulmó i Salvador decideix passar al seu costat els últims dies que li queden de vida.
Teodor, xofer negre de Josep, fruit de l’antiga colònia de Guinea és qui farà de guia de Salvador pel món del seu germà i qui li mostrarà totes aquelles coses de les quals s’ha apartat voluntàriament. Teodor és poeta com Virgili al poema de Dant.
Matilde, és la secretària i quasi segura amant de Josep. S’apropa a Salvador per fer-li oblidar el seu passat i iniciar una nova vida. Com la Matilde de la Divina Comèdia que ajuda Dant a passar del purgatori al paradís terrenal fent-li beure l’aigua del riu Leteu que té la propietat de fer oblidar el passat.
A l’inici de l’obra Mira fa massa mostres d’erudició per al meu gust, hi ha coses que no cal explicar-les qui vulga saber més que faça l’esforç de buscar. Això fa que l’inici siga lent però poc a poc va creant una atmosfera que m’ha anat atraient. Al menys a mi m’ha deixat la sensació d’un Salvador que veu el món real amb una certa distància, les coses passen pel seu voltant però sense acabar de penetrar en la seua bombolla. Jo diria que és un llibre ple d’escepticisme, són poques les coses importants en la vida i molts els dubtes.
Obra no recomanada per a caràcters excessivament depressius, si només ho sou moderadament, com jo, potser al final encontreu certa sensació de pau.
