Els meus llibres (XII) La Divina Comèdia
dimecres, 31 gener, 2007 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet el 31 de gener de 2007)
Títol: La Divina Comèdia (Commedia)
Autor: Dante Alighieri (1265-1321)
Any: Entre 1304 i 1321
Idioma original: Italià (toscà)
Editorial: Quaderns Crema
Col·lecció: In Amicorum Numero(14)
Any de l’edició: 2000
Idioma de l’edició: Català
Traductor: Josep Maria de Sagarra
ISBN: 84-7727-316-2
Fa uns pocs dies per fi vaig acabar La Divina Comèdia. Ja no recordava quan vaig començar a llegir-lo, però vist que l’últim comentari de llibres és de setembre, doncs supose que deguera començar aleshores. No està mal més de quatre mesos per llegir un llibre, també s’ha de tenir en compte que ere unes 1.200 pàgines.
Segurament si m’haguera limitat a llegir només el poema i haguera passat de llegir els comentaris haguera acabat molt abans, però no m’haguera enterat de res. El llibre està ple d’al·legories no gens fàcils d’entendre, de referències a personatges de fa set-cents anys i d’un lloc molt concret d’Itàlia, de comentaris astrològics segons les creences de l’època que res té a veure amb l’astronomia actual, i de teories teològiques amb Sant Tomàs d’Aquino com a influència principal. Ja veieu que no és una lectura fàcil, si algú ho intenta que no diga que no l’he avisat :cuñao:
Resumint. Segon ens explica Josep Maria de Sagarra l’inici dels fets es poden situar a l’any 1300 quan Dant té 35 anys. Ell s’està apartant del bon camí i Beatriu, la dona estimada i idealitzada, des del cel envia Virgili per a que li faça de guia. Virgili acompanya Dant per l’infern i pel purgatori, i al paradís serà Beatriu qui acompanye el poeta.
Vos agraden les pelis gore? Doncs l’infern de Dant pega cent patades a qualsevol de les que hageu pogut veure. L’infern de dant està molt influenciat per la mitologia grega, el riu Caront, la llacuna Estígia, el Cancerber, etc. etc. El primer alt del camí són els llimbs, que és el lloc que li correspon a Virgili, allí les ànimes no estan per pecadores sinó simplement per no ser catòliques, a veure quina culpa tenen ells. Després ja ens endinsem en l’infern que està format per cercles cada volta més profunds. Als cercles de fora estan els que han comès pecats més lleus (luxuriosos, golafres, avars…) i els càstigs són més suaus (moguts pel vent, enfangats, arrossegant pedres…) Als cercles interiors els càstigs són molt pitjors (nafrats, ofegats en rius d’excrements, sepultats en gel) i corresponen als pecats cosiderats més greus (lladres, creadors de cisma, traïdors…) Al cercle més interior s’encontra Lucifer i el dibuix que fa Dant em recorda als monstres aquells dels videojocs del final d’una fase i que has de matar per passar a la següent. Però ací Dant i Virgili no l’han de matar sinó que Lucifer, que és un monstre gegantí, està dins d’un clot amb mig cos fora, i els dos poetes arrapant-se per les cames del monstre van baixant i passen a l’altre costat del món de tal manera que quan arriben als peus Lucifer està cap per avall perquè han travessat la Terra pel centre.
I en aquesta banda ja arriben al purgatori. El purgatori és una muntanya també formada per cercles. I allí estan les ànimes que no estan perdudes del tot purgant les seues penes. Vindria a ser com un infern light. Però allí les ànimes estan contentes perquè saben que les estan passant putes però passats uns anys (o segles) hauran purgat els seus pecats i podran pujar al cel. Aquí també segons el pecat hi ha un tipus de penitència, per exemple els goluts tenen un aspecte cadavèric i el seu càstig és passar fam.
Per fi arriben a la part més alta del purgatori on s’encontra el paradís terrenal, el lloc on habitaven Adam i Eva. Per mi l’únic lloc on valia la pena passar una estoneta de tot el llibre :carcajada: i allí ja desapareix Virgili que té prohibida l’entrada al cel, i apareix Beatriu i junts, Beatriu i Dant, ascendeixen al cel. El paradís és la part més avorrida. També hi ha nivells dins del cel depenent dels mèrits. Els primers cels estan lligat a astres (la lluna, el sol, mart, mercuri…). Les ànimes al paradís no fan altra cosa que lloar a Deu, ja vos podeu imaginar el panorama. Es tracta de la part més densa del llibre, amb molta càrrega teològica on s’intenta donar explicació a qüestions de fe, i clar, això és un poc difícil. Al cel més alt està Deu, la Verge i tota la cort celestial com en un amfiteatre i també ocupen llocs segons els mèrits.
Bé, doncs això és per damunt damunt La Divina Comèdia. El que queda clar són dos coses. Primera, que Dant no tenia pels a la llengua i que té per a tots i els papes els primers, que tenen un bon lloc reservadet a l’infern. I segona, que a Dant no li feia falta àvia, ell és autosuficient per a tirar-se floretes.
Per cert, per als que vos agraden les discussions historico-nacionalistes. Al poema, que recordem que va ser escrit al primer terç del segle XIV, es nomena Espanya, sí, així, amb totes les lletres, però també Catalunya, i també amb totes les lletres :bleh:
Au, que el llibre que estic llegint ara segur que no tardaré quatre mesos en acabar-lo. :bye:
