(Publicat originàriament a forogroguet el 18 de novembre de 2006)
Ahir vaig tornar a teatre, els que no aneu no sabeu el que vos esteu perdent.
La meua nòvia em comentava que ella ja havia vist Sergi López ací en una obra desbaratada que tenia alguna referència al rey Lear de Shakespeare. Jo també la recorde però no recordava que aquell fora Sergi López. El seu company en aquella obra segons em va dir un amic és un actor que ara fa humor al costat de Buenafuente, el que imita al rei. No sé, jo no tinc tanta memòria.
Ahir Sergi López es va guanyar el sou i ben guanyat, més d’hora i mitja ell sol dalt de l’escenari sense parar i a un ritme alt. Realment impressionant, i és de destacar la naturalitat amb què actuava.
Sobre la història, doncs no sé com contar-la, és un poc difícil de definir. Diversos personatges coincideixen a l’hora en casa de l’amant comú de tots ells i a partir d’ahí comencen a plantejar-se els trets que ens igualen a les persones i els trets que ens distingeixen. Som tots iguals o som tots diferents? Som tots diferents al mateix temps que iguals? Es tracten també alguns tipus de caràcters com el conformista, el tímid que en canvi és la persona més agosarada quan s’amaga darrere d’una disfressa…
Potser la part que va just abans del final de l’obra es fa ja un poquet pesada però en general va ser un gran espectacle i l’auditori estava gairebé ple. Si teniu oportunitat de veure-ho no vos ho perdeu.
