Els meus llibres (XI) El Palacio de la Luna
dilluns, 11 setembre, 2006 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet l’11 de setembre de 2006)
Títol: El Palacio de la Luna (Moon Palace)
Autor: Paul Auster (1947)
Any: 1989
Idioma original: Anglés
Editorial: Anagrama
Col·lecció: Compactos (124)
Any de l’edició: 2005
Idioma de l’edició: Castellà
Traductor: Maribel de Juan
ISBN: 84-339-1454-5
Tot va començar allà pel mes de juny quan vaig acompanyar la meua nòvia a la gala d’entrega de premis del concurs de contes “Max Aub” a Sogorb. Anàvem nosaltres i uns quants companys d’institut d’ella. Abans d’anar a sopar ens vam aturar a Navajas a prendre un café (café que jo mai no prenc) i vam encetar una molt interessant tertúlia literària. Evidentment uns quants dels allí presents eren professors de llengua i literatura, i amb un d’ells vaig tenir la sort de coincidir en gustos, encara que el seu coneixement literari era infinitament superior al meu. Un dels autors sobre els que vam parlar va ser Paul Auster i la seua recomanació va ser Moon Palace. Poc de temps després va arribar a mi en forma de regal encara que la meua nòvia es lamentava perquè només havia pogut aconseguir una edició de butxaca i en castellà.
El Palacio de la Luna condensa molts dels temes que Auster desenvolupa en altres de les seues obres: l’atzar (La música de l’atzar), els rodamons (Tombuctú), autobiografies de personatges (Leviathan), … És un gran estudi psicològic dels personatges que habiten les seues fulles, els fa viure situacions extremes, moltes voltes provocades per ells mateixos, per tal d’estudiar les seues reaccions. Individus que es deixen anar, que es tiren per una pendent sense frens i sense intentar aturar-se, ésser humans perseguits per la desgràcia des del primer dels seus dies fins l’últim, retrats de la maldat humana, homes que gaudeixen experimentant el dolor alié però que si donem dues passes enrere per veure’ls des d’una millor perspectiva ens adonem de la seua infinita fragilitat.
En Moon Palace Auster du a l’extrem el que ja ha practicat en altres relats. Té un fil conductor però no és una únicament la història sinó que en podem encontrar diverses que separades del tot podrien ser considerades relats totalment acabats i independents. Fins i tot ens conta d’una forma molt ampla la novela que va escriure quan era jove un dels seus personatges.
Si ens apropem molt podem pensar que té semblances amb un d’aquells serials veneçolans on al final tots són família, però això seria quedar-nos tan sols amb l’anècdota. Un paràgraf sol d’aquesta novel·la té més profunditat que 200 capítols de qualsevol d’aquells serials. Tots pareixen bojos i tots actuen amb una lògica que resulta, als ulls de la nostra normalitat, extravagant, però Auster fa que arribem a comprendre eixos comportaments i que inclús puguem compartir, encara que siga mínimament, els raonaments.
Marco Stanley Fogg fill de mare fadrina i pare desconegut es queda ben aviat orfe i passa a dependir del seu oncle músic. L’oncle se’n va de gira pels Estats Units amb la seua banda i Phileas, malnom en honor del personatge de Verne, ha de començar a viure pel seu compte. Poc després l’oncle mor i es queda definitivament sol i l’herència que rep passa a ser l’eix de la seua vida. Una gran quantitat de caixes plenes de llibres que utilitza com a mobiliari. Conforme va llegint els llibres els va venent per poder subsistir i al mateix temps que va perdent mobles van desapareixent les possibilitats de subsistència.
La situació arriba a un carreró sense eixida i aleshores apareix Kitty Wu, una jove xinesa, per a salvar-lo. A partir d’ací neixen altres històries. La de Thomas Effing, un extrany ancià, que li dona feina d’assistent. La de la subsistència i transformació de Julian Barber, un jove pintor de principis de segle XX que viatja a l’inexplorat Oest i és donat per mort. La de Solomon Barber que arriba tard a conèixer a son pare i arriba tard a conèixer al seu fill, abandonat pel seu únic amor quan tot just començava la relació i acompanyat tota la seua vida per una obesitat mòrbida. la del viatge final de M.S. i Solomon que mai no faran junts.
Una novela per a reflexionar i adonarse de quines coses són importants en la vida i quines altres no ho són gens.
