Els meus llibres (VI) La música de l’atzar

(Publicat originàriament a forogroguet el 10 de març de 2006)

Títol: La música de l’atzar (The Music of Chance)
Autor: (1947)
Any: 1991
Idioma original: Anglés

Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí (305)
Any de l’edició: 1997
Idioma de l’edició: Català
Traductor: Jordi Civís i Pol
ISBN: 84-297-4274-3

Potser alguna vegada decideixes tirar-te des d’un avió, potser arribes a pensar que els núvols aturaran la teua caiguda, però per si de cas no et desfaces del paracaigudes.

Jack Pozzi és un jugador de pocker. Camina ferit per una carretera solitària dels Estats Units després d’haver jugat una partida equivocada. Ara té aparaulada una partida amb uns milionaris als qui pensa que pot desplomar facilment, però no té ni mitjans ni diners per arribar-hi.

Jim Nashe només és un bomber de Boston. La seua vida ordinària fa que la seua dona l’abandone i ell es veu incapaç de cuidar la seua filla i la deixa a la seua germana. De sobte rep la herència de son pare amb qui no tenia cap relació des de feia molts anys i malgrat que la seua primera intenció és tornar a fer-se càrrec de la seua filla, el que acaba fent és desfer-se de tot el que té i voltar amb el seu cotxe per totes les carreteres dels Estats Units. Després d’un any de rodar amunt i avall els diners se li estan acabant. En eixe moment per una carretera solitària encontra un jove que camina ferit.

Flower i Stone compartien partida de pocker i un bitllet de loteria. La sort els va fer milionaris i ara comparteixen la vida en una mansió apartada del món. Una de les seues excentricitats ha estat traslladar a les seues propietats les pedres d’un antic castell escocés amb les quals pretenen construir un mur de sis-cents metres de llarg i sis d’alt.

Plantejament molt original com en tota l’obra d’Auster. Personatges que tenen comportaments totalment inesperats dins d’un univers aparentment normal, lògica sorprenent per inusual però totalment possible.

Al meu parer la novel·la perd gran part del seu encant quan l’atzar deixa de ser el protagonisa. No ha encontrat un gran desenllaç per a un extraordinari plantejament.

Julio, cuando quieras estoy contigo.

Entrades relacionades:

Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>