(Publicat originàriament a forogroguet el 15 de gener de 2006)
Quant de temps feia que noveia teatre amb estructura clàssica? Ja sabeu, allò de la divissió en actes, descans, pujades i baixades de teló… La veritat és que no ho recorde i ahir ho vaig notar extrany. Extrany i rígid. Canvis d’escenaris, descans de 10 ó 15 minuts entre segon i tercer acte, amb quin sentit?
Però mira, vam riure una estona encara que molt menys del que jo m’esperava. La interpretació en general em va parèixer fluixa, potser sarlvaria Juan Carlos Martín i Maria Garralón. Victoria Vera va usar un exagerat to de comèdia al meu parèixer.
En quant a l’obra pinzellades d’humor absurd però en general molta crítica social i un final massa convencional. Una obra que agradarà molt a qui no suporta les innovacions teatrals i no vol que el facen pensar massa.
Un poc de l’argument. Dorotea per fi va a casar-se després de que la deixaren infinitat de pretendents, però una vegada més la pressió de l’entorn fa que el nuvi el mateix dia de la boda fuja i la deixe plantada. Dorotea promet no llevar-se el vestit de núvia fins que encontre un altre home amb qui casar-se.
Per cert, al final vam estar xarrant amb un conegut i vam veure eixir Victoria Vera del teatre. 
Blanca, prima, demacrada. Si algú té Victoria Vera encara com símbol eròtic millor que no la veja ara de prop…
