Els meus llibres (III) Los cachorros
dijous, 27 octubre, 2005 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet el 27 d’octubre de 2005)
Títol: Los cachorros
Autor: Mario Vargas Llosa (1936)
Any: 1967
Idioma original: Castellà
Editorial: Cátedra
Col·lecció: Letras Hispánicas (169)
Any de l’edició: 1986
Idioma de l’edició: Castellà
Traductor:
ISBN: 84-376-0355-2
He rellegit un llibre que em van manar llegir a l’institut, no recorde el curs. No acostume a rellegir els llibres però amb aquest ho tenia fàcil, és un llibre per a llegir-se d’una sola tirada (jo n’he necessitades dues). I m’abellia, ja sabeu que en tinc dos pendents més d’ell.
Es pot contar tota una vida d’una forma tan intensa i detallada en menys espai? Ho dubte. En aquesta edició la narració ocupa tan sols seixanta-set fulls i tenint en compte que és una edició comentada plena de notes a peu de pàgina vos adonareu que no hi ha per molt més que un parell d’hores de lectura (i segurament tire per dalt). Amés l’estil narratiu fa que la narració agafe un ritme frenètic que encara fa més àgil la lectura (abstenirse els que se maregen quan no veuen una coma al seu lloc o se perden si un diàleg no comença amb punt i apart i guionet).
El narrador és plural, l’obra està escrita en primera i tercera persona indistintament en una barreja constant i inclús en la mateixa frase. Els comentaris dels protagonistes es sucedeixen juxtaposadament.
Judes canvia la vida a Cuéllar, un alumne excel·lent i volgut pels seus companys que amés s’esforça per destacar també al futbol, un líder. En aquest cas Judes és un gos i Cuéllar ja no serà més Cuéllar sinó Pichulita. Una història alegre, crua i amarga tot junt que et fa veure que tota conseqüència té la seua causa, que la vida pot ser molt trista i sense sentit si no sabem manejar les circumstàncies. La vida passa a ritme de vertigen i quan t’arribes a adonar ja estàs tot just a l’altra banda d’on volies anar i ja és el final del trajecte, no hi ha tren de tornada.
Ja sabeu, atreviu-vos que podeu trobar plaer en poc de temps, i si d’acàs no vos agrada també perdeu poc, que és curteta.
