Els meus llibres (II) L’última trobada
divendres, 21 octubre, 2005 per Escèptic
(Publicat originàriament a forogroguet el 21 d’octubre de 2005)
Títol: L’última trobada (A gyertyák csonkig égnek)
Autor: Sándor Márai(1900-1989)
Any: 1942
Idioma original: Hongarés
Editorial: Empúries/Salamandra
Col·lecció: Butxaca
Any de l’edició: 2002
Idioma de l’edició: Català
Traductor: Antoni García Santiago
ISBN: 84-759-6901-1
Si vos he de dir la veritat quan vaig comprar el llibre no tenia ni ideia de qui era Sándor Márai, regirant prestatgeries a Babel va caure a les meues mans i em va fer goig comprar-lo. Perquè? Potser pel dibuix de la portada, potser per buscar coses noves, potser perquè havia de ser així…
Un ancià general hongarés viu isolat al seu castell amb només la companyia del servei i la vella dida. Han passat quaranta-un anys des de que el seu millor amic marxara sobtadament i tot eixe temps ha viscut esperant una retrobada que sabia que s’havia de produir. Els dos amics guarden un secret i uns comptes que aclarir.
En quaranta-un anys ha mort l’esposa del general, un imperi, tot un ordre social i han començat dues grans guerres. Una reflexió sobre el significat de l’amistat. Podreu trobar frases que fan que pensar. Vos cite un exemple.
¿Què és la fidelitat? ¿La hi podem exigir a la persona que estimem, si l’únic que desitgem és la seva felicitat? He reflexionat molt sobre tot això. La fidelitat, ¿no és una meda de vanitat i d’egoisme terrible, com la major part de les exigències humanes? I si aquella persona no ariba a ser feliç en l’esclavitud de la fidelitat, però nosaltres no la deixem anar, ¿podem dir que l’estimem?
